La moda de les tradicions

Sovint caiem en l’error que les tradicions s’han quedat estancades en altres èpoques, que només atrauen gent gran i que es mantenen tan sols per la perseverança d’aquells que les estimen i la necessitat de no perdre aquesta singularitat que tenim com a poble. Sovint, també, les considerem avorrides, poc pràctiques, amb tuf de passat i incapaces de congregar més que uns quants nostàlgics que volen tornar a ser joves. Sovint, ens equivoquem de ple. A Calella fa anys i panys que se celebra la revetlla de Sant Jaume al passeig de Manuel Puigvert. Una revetlla amb un to diferent, a càrrec de l’Agrupació Sardanista i en què a banda de menjar, beure i escoltar música es promociona la inventiva dels més petits. Se’ls demana, a ells i en especial als soferts pares i mares, que es presentin a la festa amb un fanalet que posteriorment participarà en un concurs farcit de premis. Algú estaria temptat de pensar que la iniciativa no té gaire projecció, perquè, davant les mil i una possibilitats que dona als infants una pantalla de mòbil o d’ordinador, què pot oferir una proposta simple d’utilitzar les mans, l’enginy i la imaginació? Doncs, senyores i senyors, ho pot oferir absolutament tot! En l’edició d’aquest any, molt lluïda, es van presentar 82 originals, uns més que d’altres perquè també estan admesos aquells que acaben de sortir del precinte de la botiga, i la cua de famílies i infants passejant per les taules perquè el jurat els puntués feia goig de veure. Tan goig o més com comprovar com la contractació d’una cobla dona molt més joc que la interpretació de sardanes. Els integrants de la Bisbal Jove van organitzar uns jocs olímpics entre la mainada, van interpretar tot tipus de gèneres musicals i van posar banda sonora a l’actuació de la colla sardanista de competició Mans Amigues, que va sorprendre amb una nova mirada sobre la sardana. I tot això des d’una tradició capaç encara d’entusiasmar els més descreguts i d’omplir de públic un espai d’oci amb gent de totes les edats. De totes!