El lector escriu

Els maldestres enganys

Hem vis­cut diver­ses èpoques en què vàrem ser actius en l’empenta per millo­rar el país, cer­cant un camí, a ter­mini, per asso­lir la inde­pendència que en els dar­rers segles ens ha man­tin­gut emboi­rats i explo­tats a l’estat del males­tar. Els que han seguit han esde­vin­gut cada cop més paci­fis­tes a les prèdiques de par­tits tra­di­ci­o­nals que havien estat pals de paller de l’auto­no­misme, més o menys venut com a camí pos­si­bi­lista. El més tra­di­ci­o­nal i viu, “viu”, ERC, ens ha plan­te­jat dis­cur­sos que no tenen res a veure amb la rea­li­tat del que han fet o, si més no, del que van temp­tar de fer-nos creure que farien segons els esta­tuts fun­da­ci­o­nals. A una certa edat i experiència, tor­nar a reviure un tri­par­tit d’esquer­res, auto­a­no­me­nat per ells, és la traïció inde­pen­den­tista enèsima d’aquesta Esquerra, com un espec­ta­cle de tite­lles avor­rit, per vell i repe­tit. Els que, com a inde­pen­dents, hem estat en polítiques muni­ci­pals i hem vist la reme­nada con­ti­nu­ada dels càrrecs per col·locar mili­tants dels par­tits i, alhora, en col·locar-los, recap­tar fons, ens pro­du­eix molta basca aquesta degra­dació sos­tin­guda i repe­tida. Tot ple­gat, ja sabut, sí, però el que no s’acaba d’enten­dre és que per­so­nes, teòrica­ment pen­sants, seguei­xin, d’esma, rega­lant-los el seu vot, con­tesa rere con­tesa. ¿Som davant de la cons­ta­tació que el cor­ra­let dels esclaus és més segur que sor­tir-ne lliu­res, ni que sigui camp a través?

Car­de­deu (Vallès Ori­en­tal)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia