Gerontocràcia a les entitats

Sovint ens preguntem: on són els joves? Crec que la pregunta correcta és: on els hem posat? La sang nova i les propostes de canvi sovint xoquen amb el conservadorisme i amb el “sempre s’ha fet així”. A vegades, tampoc són compatibles la impaciència que tenim la generació de la immediatesa amb els egos enquistats des de fa anys dins les entitats. És per això que s’acaba relegant a un segon plat o fins i tot enviant a una galàxia molt llunyana aquestes petites dissidències que han alçat la veu amb l’únic objectiu de fer propostes de canvi i de millora i encarar el futur de l’entitat amb empenta i il·lusió. El gruix de qui decideix i dirigeix continua sent el d’una generació que sovint, per por o bé per enveja, prefereix no trencar amb l’statu quo. Ei, que amb això no vinc pas a fer el ploramiques, que ens emportem el malnom de generació de queixosos. No patiu, comptem que morireu abans i llavors ja tindrem la nostra oportunitat! El que és una llàstima és que amb l’espera es perdin grans idees, però aquest és un problema genèric com a societat, no només dels joves.