Som 10 milions
Bressol del patí català
Hi ha enigmes irresolts als quals no cal buscar la resposta: què fou primer, l’ou o la gallina? Resposta incerta; deixem-ho. Semblaria més fàcil respondre a: on s’inventà el patí de vela, també conegut com a patí català? Resposta impossible, que fins i tot pot originar debats abrandats, doncs la Barceloneta i Badalona s’atribueixen la maternitat. I defensors d’una resposta i l’altra invoquen històries i remenen escrits per avalar-ho.
Els barcelonins parlen de Josep Maria Lassosa com a inventor de l’andròmina, l’any 1927, a la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta, i intenten teixir una teranyina en la referència dels pescadors del Barcelonès Nord que, documentat el 1870, ordenaren dues fustes paral·leles unides per altres transversals, sobre les quals navegaven per redreçar les xarxes. Les plataformes rudimentàries s’anaren convertint en elements de lleure i el 1924 ja es documenten com a patí marítim, al qual aviat s’afegí la icònica vela.
Ho podríem complicar més, quan Martínez Hidalgo publica Los deportes marítimos en Cataluña (1978) i parla d’unes regates de patins de rems (sense vela) fetes al port de Barcelona l’any 1871, però no deixen de ser referències combatudes des del sorral badaloní, que reivindica l’invent, que s’estengué pel Barcelonès i el Maresme per arribar posteriorment al Club Natació Barcelona. El 1929 es funda el Club Natació Badalona, amb seu social als Banys El Pescador, i el patí de vela n’esdevé l’element identitari.
És el 1942 quan els germans Lluís i Emili Mongé, dedicats al ram de la fusta i actius membres del club badaloní, s’empesquen el disseny del patí català, amb dos flotadors simètrics units per tres bancades, rem de doble pala i arbre i vela que inscriuen a una regata qualificadora a Vilanova i la Geltrú i aconsegueixen el reconeixement oficial del patí, avalat per la Real Federación Española de Clubs Naúticos. Amb el patí oficialitzat, se celebren diversos campionats de Catalunya i Espanya i els regatistes badalonins atresoren un munt de campionats i medalles.
Una generació de gent de mar uní per sempre el nom a la crònica del patí català. Els germans Mongé feren un treball artesanal, acompanyats de Boada Batlle, que el maquetà. Després, Hilari López i Ezequiel Giró sumaren als Mongé els primers títols de campions. El també fuster Antoni Soler dissenyà el primer patí júnior per incentivar els adolescents a l’esport marítim. I quan el Club Natació Badalona erigeix la nova seu social, el 1966, l’Escola de Vela esdevé el referent diferencial.
El 2008 el consistori badaloní va reconèixer el patí català com a embarcació genuïna de Badalona i patrimoni cultural de la ciutat. La platja i el club nàutic són referents en la pràctica d’aquest esport i ara, quan Barcelona celebra la Copa Amèrica de Vela, algunes de les competicions programades es preveuen fer a l’antiga Bètulo. El Museu dedica una exposició a la història i pràctica del patí de vela (es pot veure fins al 6 d’octubre) i recorda l’irrenunciable dret a considerar la ciutat marinera com a bressol del patí català.