ERC salva l’acord però no la divisió

La militància d’ERC ha apla­nat una mica més el camí cap a la inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa vali­dant el pre­a­cord a què havien arri­bat la direcció i el PSC. Un camí, però, que encara pot veure’s alte­rat per nous esde­ve­ni­ments en el tra­jecte entre la con­vo­catòria del ple i la seva cele­bració. Les bases repu­bli­ca­nes no ho tenien fàcil per deci­dir el sen­tit del vot. El debat entre la pulsió contrària a inves­tir un defen­sor del 155, la volun­tat de cas­ti­gar un rumb de la direcció d’ERC que per­ce­ben erràtic i els dub­tes sobre la fia­bi­li­tat del PSOE en el com­pli­ment dels acords es con­tra­po­sa­ven amb la consciència que anar a noves elec­ci­ons atra­pa­ria el par­tit amb el pas can­viat, amb una rege­ne­ració per fer i un can­di­dat per deci­dir i pro­mo­ci­o­nar i que, per tant, les pos­si­bi­li­tats de per­dre algun dels 20 dipu­tats actu­als eren supe­ri­ors a les de recu­pe­rar-ne. Amb tot, el vot de la militància també és un mis­satge de des­con­ten­ta­ment cap a la cúpula del par­tit. Que amb la direcció posant tota la carn a la gra­e­lla a favor del sí –tot i la tebior cal­cu­lada d’Oriol Jun­que­ras– el no s’hagi enfi­lat al 45% és una mos­tra que la insa­tis­facció està estesa entre les bases. Amb una mobi­lit­zació de mili­tants tan alta, si el vot con­trari no s’ha impo­sat ha estat perquè ha pre­val­gut la idea que l’ERC més debi­li­tada dels últims temps –pels resul­tats elec­to­rals però també pels afers interns– ha arren­cat dels soci­a­lis­tes uns com­pro­mi­sos prou sòlids per empas­sar-se el gri­pau de la inves­ti­dura. Com­pro­mi­sos que estan supe­di­tats també a even­tu­als inci­dents de recor­re­gut. Són menys de nou punts de diferència a favor del sí (53,5% con­tra 44,8%) que sal­ven la pro­posta de la direcció –que no és poc, vist el clima intern previ a la con­sulta– però no la refor­cen. El procés de reflexió i revisió que anun­ci­ava Marta Rovira en cas d’haver per­dut s’ha de fer igual­ment per tan­car feri­des i rea­gru­par el par­tit. La decisió dels mili­tants també té alguna cosa d’acte de fe: s’aprova un acord que a qui dona satis­facció imme­di­ata és al PSC i al PSOE, men­tre que els bene­fi­cis per a Cata­lu­nya s’hau­ran de veri­fi­car i, en tot cas, arri­ba­ran en dife­rit. De moment, un nou èxit de Pedro Sánchez, en espera de com reac­ci­o­narà Junts a l’acord.