‘My summer of love’

Sis anys després de Cold war, la història d’un amor des­es­pe­rat entre un músic i una can­tant polo­ne­sos mar­cats pel règim comu­nista en temps de la guerra freda, desitjo veure una nova pel·lícula de Pawel Paw­likowski, també el direc­tor d’Ida (2013), en què una jove novícia catòlica des­co­breix que els seus pares reals eren jueus vícti­mes del geno­cidi nazi. Dos films polo­ne­sos per mi extra­or­di­na­ris d’un cine­asta que, nas­cut l’any 1957 a Varsòvia, va començar a fer cinema a Angla­terra, on va arri­bar després d’un pele­gri­natge ini­ciat quan el seu pare (jueu; la mare era catòlica) va mar­xar de Polònia, el 1969, en no poder-hi supor­tar més una nova onada anti­se­mita. Espe­rant, doncs, que n’arribi una altra pel·lícula, n’he des­co­bert una d’anglesa de fa vint anys: My sum­mer of love.

Dues ado­les­cents es conei­xen durant un estiu en un lloc de Yorks­hire: Mona (Nata­lie Press), òrfena, viu amb el germà, qui, després d’un temps a la presó, s’ha recon­ver­tit radi­cal­ment al cato­li­cisme; Tam (Emily Blunt) per­tany a una família rica que pràcti­ca­ment l’ha aban­do­nada a la casa de vacan­ces. Jun­tes es banyen al riu, s’esti­ren damunt l’herba, beuen molt, fan­ta­si­e­gen, escol­ten Edith Piaf i es desit­gen. Entre elles es crea un vin­cle poderós, se sen­ten for­tes, lliu­res i fan entre­ma­li­a­du­res con­tra els repre­sen­tants del mas­clisme domi­na­dor: el pare de Tam, que té una amant; el germà con­tro­la­dor de Mona; l’exa­mant d’aquesta, un home casat que se’n va can­sar. És emo­ci­o­nant, també inqui­e­tant. Es diuen que no s’han de sepa­rar mai, però s’acaba l’estiu i l’ordre retorna a la vida de Tam. Mona, però, ha cone­gut una lli­ber­tat que no sabem on la durà.