Un jardí a Sant Pol
“Si és lícit comparar les petites coses amb les grans...”, adverteix Virgili a les Geòrgiques després de parlar del treball colossal, concertat, a les forges dels Cíclops i abans de descriure el feinejar col·lectiu de les trafegoses abelles al rusc. Aquest columnista demana la mateixa llicència per parlar d’una iniciativa urbana, aparentment modesta, gairebé imperceptible, que ha florit a l’extrem oposat del magnífic i refrescant parc de Can Villar, a Sant Pol de Mar. Voldria parlar d’una minúscula faixa de terreny, ignorada per tothom de tant a la vista que es troba. Males herbes, un ermàs descurat en un xamfrà costerut. Davant seu, a l’altra banda del carrer, hi vivia el ciutadà Josep Armengol, Gol, activista incansable en mil campanyes, fotoperiodista que havia col·laborat amb Perejaume i ideòleg de la Fira Alternativa que demà encetarà la seva vint-i-setena edició. En Gol, un tertulià incansable, un filòsof discret amb la mirada sempre en gran angular. Gol, on t’has ficat? Des d’on ens escrutes ara? Als funerals, els jueus deixen unes pedres damunt del taüt del mort en comptes de flors. Hi posen consistència. No escau, diuen, a la perpetuació de la memòria que les plantes es marceixin al cap d’uns dies. La gens modesta iniciativa urbana de què parlava beu de les dues ofrenes. Flors-pedra. Flors que ajudaran a perpetuar el record d’en Gol, que no es marciran perquè no han estat desarrelades. Viuen al delicat Jardí de la Memòria, entre soques i pedres disposades en un ordre gairebé casual, com la vida. Geranis, gira-sols, plantes grasses. Cactus, flors de nit, herbes aromàtiques. Una olivera i una morera i una figuera... Totes han estat aportacions de ciutadans que reconeixen la tasca del seu amic i que el saluden regant per torns la terra recuperada. “Un tros de passatge que reprèn la vida”, com dirà la placa que aviat hi plantarà la Comissió dels Amics de Josep Gol. La reproducció completa de l’Éloge de la friche de Gilles Climent hi serà un relluc de la memòria, i l’escultura dissenyada per Toni Batllori, en forma de càmera fosca apuntant a Can Busquets, la picada d’ullet a una de les seves reivindicacions que encara tenen vigència: la recuperació d’una finca urbana per a la vida cultural del poble. Surt al balcó, Gol, i fes-hi clic: ets tu i la teva consistència.