El bloqueig polític del CGPJ

El Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) és un òrgan cons­ti­tu­ci­o­nal, col·legiat, autònom, inte­grat per jut­ges i altres juris­tes que exer­ceix fun­ci­ons de govern del poder judi­cial amb la fina­li­tat de garan­tir la inde­pendència dels jut­ges en l’exer­cici de la funció judi­cial. Aquesta és la defi­nició que en recull el mateix web del CGPJ. Les tres vota­ci­ons falli­des per esco­llir qui pre­si­dirà la ins­ti­tució i el Tri­bu­nal Suprem, diuen poc ara mateix d’una ins­ti­tució autònoma que ha de garan­tir la inde­pendència judi­cial, perquè con­ti­nua fun­ci­o­nant per blocs polítics. I no augura un bon començament per a un nou man­dat ni per poder posar fi al des­pres­tigi que s’han gua­nyat a pols els dar­rers anys. La falta d’acord entre els 10 mem­bres esco­llits pel PSOE i els 10 a pro­posta del PP per nome­nar un pre­si­dent posa en qüestió la des­po­li­tit­zació del poder judi­cial de què van fer gala els dos par­tits majo­ri­ta­ris del Congrés, espe­ci­al­ment el PP; quan final­ment, i després de cinc anys de man­dat cadu­cat i l’advertència de la Unió Euro­pea que la situ­ació ja era més que insos­te­ni­ble, van arri­bar a un acord per als nome­na­ments. Els dos blocs estan divi­dits i de moment no hi ha ni data per a una nova votació que s’ha de pren­dre per majo­ria qua­li­fi­cada. Hi ha set noms sobre la taula, dels quals n’hi ha qua­tre de pràcti­ca­ment des­car­tats. Els con­ser­va­dors ava­len Pablo Lucas, el magis­trat del Suprem que exer­ceix el con­trol juris­dic­ci­o­nal del CNI i que va ava­lar l’espi­o­natge de l’inde­pen­den­tisme. El bloc ano­me­nat pro­gres­sista reclama que per pri­mera vegada en 40 anys d’història de la ins­ti­tució la pre­si­deixi una dona i pro­posa les magis­tra­des del Suprem Pilar Teso o Ana Fer­rer –una de les sig­nants de les con­dem­nes als inde­pen­den­tis­tes. Que els jut­ges tenen una ide­o­lo­gia, com qual­se­vol ciu­tadà, és una obvi­e­tat, però la pre­tensió que el poder judi­cial fun­ci­oni com un braç polític de l’exe­cu­tiu o de l’opo­sició, diu poc de la democràcia espa­nyola i les seves ins­ti­tu­ci­ons. I els pri­mers que hi hau­rien de posar remei, si no és que volen engrei­xar unes quo­tes de des­pres­tigi ja insu­por­ta­bles, són els matei­xos jut­ges que dia sí dia també recla­men la seva inde­pendència. El blo­queig, de moment, la posa en qüestió.