Opinió

Lletra petita

La indigestió de Sallent

“Vint-i-quatre hores després que Puigdemont es fes fonedís, el comissari en cap encara no havia paït la situació. Es va defensar anant a l’atac. I es va equivocar en l’enemic

Mol­tes vega­des no són només les parau­les i el to en què es pro­nun­cien el que deter­mina l’estat d’ànim d’una per­sona. La mirada i la ges­ti­cu­lació facial t’apor­ten una infor­mació cab­dal. I en el cas del comis­sari en cap, Edu­ard Sallent, el sen­ti­ment d’ofensa per­so­nal tras­pu­ava per tots els porus del seu cos. Els ulls des­a­fi­a­dors, posat seriós només amb som­riu­res esporàdics i cínics davant les pre­gun­tes insis­tents dels peri­o­dis­tes, les mans ner­vi­o­ses tocant cada dos per tres els micròfons del faris­tol, rigi­desa de cos. I si tot això ho ves­tim amb un uni­forme del cos dels Mos­sos d’Esqua­dra, la veri­tat és que genera una com­bi­nació poc adi­ent per a qui és el màxim res­pon­sa­ble d’un cos poli­cial. I en aquest con­glo­me­rat, incor­po­rem-hi les parau­les, que en aquest cas no són gens secundàries. Amb valo­ra­ci­ons polítiques d’un fun­ci­o­nari que, mal­grat ser d’alt rang, no deixa de ser una figura tècnica. Amb greus acu­sa­ci­ons de delic­tes en un cas encara en procés d’inves­ti­gació, asse­nya­lant for­ma­ci­ons polítiques i càrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals. Un to de menys­preu amarg cap a la figura del que ha estat màxima auto­ri­tat del país, com­pa­rant-lo fins i tot amb el pallasso Jimmy Jump. Refe­rint-se cada dos per tres a mis­sat­ges a les xar­xes soci­als que ata­ca­ven o es mofa­ven del cos poli­cial, quan hau­ria d’estar per sobre d’això i de molt més. Sent molt més dur, si era pos­si­ble, que les seves auto­ri­tats polítiques supe­ri­ors, que tam­poc es van estar de treure la seva col·lecció de retrets però que, al cap­da­vall, tenen tot el dret a mos­trar la seva ide­o­lo­gia o a fer les valo­ra­ci­ons polítiques que cre­guin, perquè aquest és el seu ter­reny de joc.

La de diven­dres va ser, segu­ra­ment, la dar­rera roda de premsa d’Edu­ard Sallent. Un ele­ment tam­poc gens casual en l’esce­nari que estem dibui­xant. Vint-i-qua­tre hores després d’acre­di­tar que Puig­de­mont s’havia fet fonedís, el comis­sari en cap encara no havia paït la situ­ació. Es va defen­sar anant a l’atac. I es va equi­vo­car en la manera i en l’ene­mic. Una altra mala estratègia poli­cial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia