Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Contra el groc, ara

Els taxis barcelonins potser deixaran de ser grocs. Sembla que la majoria de taxistes proposen que els taxis no siguin, com ara, de color negre, amb visibles superfícies grogues, sinó de color blanc i que duguin una simple franja groga diagonal a la porta. Els arguments són: la temperatura interior és més fresca en un vehicle pintat de blanc; pintar les actuals superfícies grogues és car; les fàbriques de cotxes no serveixen ràpidament vehicles negres, perquè se’n produeixen pocs.

Tot això deu ser veritat, encara que si analitzéssim a fons cada un d’aquests aspectes descobriríem segurament que hi ha solucions vàlides “si tenim interès a mantenir” la nostra tradició taxística. El punt clau és aquest: l’interès no existeix. Una de les grans il·lusions barcelonines és la modificació contínua i sempre es troben raons per a desfer.

Els taxis de Nova York són íntegrament grocs i això fa que, quan arribem en aquella ciutat, hi trobem un element que ens és familiar. Als taxistes nord-americans no se’ls ha acudit de canviar-ho. Algun dia, quan Barcelona ja sigui totalment transformada i la vulguem recordar, haurem d’anar a Nova York a veure els taxis, a París a veure els tramvies, a Viena a veure els cafès clàssics… Resulta que moltes grans ciutats conserven allò que nosaltres hem desmuntat.

I els problemes que pot registrar el color negre no deuen existir a Londres, perquè tots els taxis ho són…

Aquí no parem de desmentir-nos o d’improvisar. Un dia van decidir pintar els autobusos de verd, en comptes del tradicional vermell. Per què? No van trigar gaire a començar un altre procés de repintar de vermell els que ja havien estat pintats de verd. Els autobusos londinencs no han canviat de color. Barcelona és el cul d’en Jaumet pictòric. Sentiré que els taxis ja no siguin grocs, però ho acceptaré, és clar, si els taxistes creuen que és beneficiós.

Posats a refer, però, no ens aturem en aquest punt. Proposo d’afegir-hi d’altres modificacions, per a les quals hi ha raons evidents:

Possibilitat de posar en circulació taxis capaços per a cinc viatgers, com n’hi ha a moltes ciutats.

Restabliment de la separació entre taxista i passatgers mitjançant un plàstic transparent –no gens perillós, comparat amb el vidre– com també s’ha conservat en d’altres països, que fou suprimit aquí per un concepte erroni de la confraternització. Es tracta que el taxista pugui, en el seu àmbit, obrir o tancar la finestreta al seu gust, posar la ràdio sense molestar el client que no té ganes d’escoltar-la, que els passatgers puguin fumar o conversar lliurement, etc.

Aprendre a dir bon dia, si us plau i moltes gràcies per part de taxistes i usuaris.

Si això es fes, no em doldria de sacrificar el groc, perquè els taxis barcelonins tindrien, com se sol dir, “un altre color”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.