El voraviu
Enterrar sense mort
El ‘bon periodisme polític’ no deixa que la realitat li malmeni un títol
El que mai havia existit ara és mort i enterrat, segons El País, altre cop portaveu socialista descarat i sense inhibicions. Diumenge deixava clar a portada què és per l’espanyolisme la presidència de Salvador Illa. Ho deixo en castellà perquè no es perdi cap matís. “Catalunya entierra su revolución independentista”. Exactament això representa per a ells el 133 president de la Generalitat. L’enterrament del que ara eleven a revolució independentista. Ja no és Madrid a través del 155, com el 2017, qui prova d’enterrar-la. Ara és Catalunya mateix i hi ajuda un partit com ERC, de matriu únicament catalana. Quan els havíeu sentit i llegit parlar de revolució? Només alguna vegada, quan pretenien fer grossa la causa judicial. Fins que es va voler escarmentar ciutadans i fins ara, que volen representar l’enterrament, que no els haureu sentit mai massa la paraula revolució. N’han dit de tot, segons els convenia. “Soufflé”, “órdago”, “embate”, “deriva”,“provocación”,“afrenta”. Anys i panys fent petit el que és gros i, ara que havien de teatralitzar el final, va Puigdemont i els baixa de l’escenari. D’aquí l’emprenyamenta que traginen, però ja se sap que en el bon periodisme polític la realitat no ha de malmenar un bon títol. És enterrament encara que el mort sigui viu i ben lluny del taüt, i és l’enterrament d’una revolució que fins ara tenien per tot menys per revolució. Enterren sense mort, i ho saben. La funció ha de continuar!