Tribuna oberta
Confondre amenaces amb oportunitats
“Per als suposats “ecologistes”, qualsevol projecte de més d’un aerogenerador i més d’una placa solar són macroprojectes foscos
En un article publicat en aquest diari per Jaume Mach, conseller comarcal de l’Alt Empordà (CUP), i Dani Cornellà, diputat al Parlament de Catalunya (CUP), acusaven els governs de Catalunya de desplegar lleis per “afavorir la transició energètica al servei de les empreses elèctriques i dels fons voltor”. També diuen que un anomenat “macroprojecte eòlic marí” posarà en perill la biodiversitat, donat que els anomenats “macroaerogeneradors i els seus ancoratges” malmetran el fons marí i la biodiversitat. Igualment parlen d’un anomenat “macroprojecte d’energia eòlica a l’Albera” recentment autoritzat pel govern (Galatea, 48,94 MW). Quan es fan acusacions d’aquesta mena, s’haurien d’il·lustrar amb fets reals i projectes concrets que demostrin les afirmacions que es fan. L’experiència mostra que l’eòlica marina, fixada a la plataforma marina, no posa en perill la biodiversitat, ans al contrari. I menys afectació tindrà encara l’eòlica flotant mar endins.
El projecte Galatea en realitat és un petit projecte de només 9 aerogeneradors i de potència ben minsa. Ho dic de forma ben conscient, ja que és la necessària per alimentar en energia una població d’uns 5.000 habitants. La potència que requeriran les comarques de l’Alt i Baix Empordà per ser 100% renovable és més de 1.000 MW cadascuna. També sembla que parlin en nom de la pagesia per carregar contra “l’amenaça cada cop més bèstia de macroprojectes d’energia fotovoltaica que volen ocupar centenars d’hectàrees productives”. Quanta ignorància mostra qui escriu això, perquè avui hom sap perfectament com combinar la producció agrària amb l’aprofitament solar per fer electricitat. Vagin a l’altra part de les Alberes per veure com la pagesia nord-catalana fa conviure conreus amb la captació fotovoltaica. Vegem les xifres que donen: “invertir 80 milions en 13.500 instal·lacions de 4,5 kW”, “cobrir l’AP-7 amb fotovoltaica”, “projectes d’energia eòlica a zones degradades”.
- 4.5 kW fotovoltaics en 13.500 teulades, serien 60,75 MW, que poden generar uns 80 MWh: el 0,0012% de la demanda elèctrica de la província de Girona l’any 2022.
- Cobrir l’AP-7, en el seu trajecte per la província de Girona (100 km * 25 m) vol dir cobrir una superfície de 2.500.000 m² o 250 ha, serien uns 250 MW i una producció de 350.000 MWh, el 7% de la demanda gironina. La província de Girona va tenir l’any 2022, una demanda d’electricitat de l’ordre de 5 milions de MWh. Les dues propostes cobririen tan sols una molt minsa part de la demanda elèctrica actual. I la demanda elèctrica és solament una quarta part de la demanda total d’energia de Catalunya. Per que fa als parcs eòlics, s’ha de saber que els aerogeneradors es posen en zones amb suficient vent i aquestes es poden veure en el Global Wind Atlas, on s’identifiquen les zones eòlicament favorables que hi ha al món, i també a Catalunya, que no són pas moltes. Estaria bé que els articulistes enumeressin quines són les superfícies concretes de zones degradades a l’Alt Empordà on proposen instal·lar parcs eòlics. Així es podria estimar la potència disponible i l’energia que és generable, a banda de saber si els llocs proposats són mínimament adequats, tant des del punt tècnic: suficient recurs eòlic, accés a la xarxa de distribució, característiques del subsol, etc., com des del punt de vista de la normativa, que a Catalunya és especialment garantista i restrictiva: ACA, patrimoni, impacte ambiental, etc.
Per a aquesta mena de suposats “ecologistes”, qualsevol projecte de més d’un aerogenerador i més d’una placa solar són qualificats despectivament com macroprojectes i són considerats al servei de foscos interessos. Si alguna cosa demostra qui brama contra qualsevol projecte renovable és la total incapacitat per promoure ni una sola instal·lació de generació d’electricitat neta i renovable, de les moltes que necessita Catalunya per deixar enrere el malson fòssil i nuclear al qual ens van encadenar els governs del passat, sotmesos a empreses que tenien el lucre com a únic interès. Catalunya ha de fer honor al Pacte Nacional per a la Transició Energètica i als compromisos europeus, i per fer-ho cal que disposi d’entre 55.000 i 60.000 MW de potència instal·lada solar i eòlica. Assolir aquest immens repte vol dir comptar amb la complicitat activa de tothom i a tots els nivells de la societat, perquè el canvi ha de ser tan profund i s’ha de fer tan de pressa que no s’hi val entorpir-lo o dificultar-lo.
