Els partits independentistes es repensen

Els resultats de les últimes conteses electorals a Catalunya i el canvi de cicle polític que han determinat condueixen els partits independentistes a iniciar un període de reflexió al voltant de quines estratègies i quins lideratges són apropiats per ressintonitzar amb el moviment popular que havia propiciat les majories de l’última dècada i que en les últimes cites s’ha quedat prioritàriament a casa o, si no ho ha fet, s’ha decantat per votar pensant en l’eix social en lloc de l’eix nacional. Qui va detectar primer que calia repensar-se va ser la CUP, però el conegut com a Procés de Garbí, engegat a finals del 2023, no va progressar amb prou celeritat i l’avançament electoral va sorprendre els cupaires. La patacada del 12-M va servir perquè ERC convoqués un congrés extraordinari a la tardor per escollir una nova direcció –la ponència política quedaria per a més endavant– després que la cúpula actual tanqués la investidura d’Illa. Aquesta revisió d’idearis, lideratges i estratègia la completarà Junts, que acaba d’anunciar també un congrés extraordinari a l’octubre –hauria de ser amb la situació de Carles Puigdemont normalitzada– un cop creu haver detectat que pot aprofitar l’acord d’ERC amb el PSC per millorar la seva posició de referent de l’independentisme.

Cap formació política engega processos d’aquesta transcendència si no és per necessitat. En aquest cas, ho fan perquè són conscients que han perdut la connexió amb l’independentisme social, que existeix i els ha deixat de donar suport perquè els interessos de partit, la divisió i els retrets han passat sempre a davant del clam del votant, que exigia algun tipus d’unitat d’acció. Junts, ERC i la CUP ja admeten que aquesta és la raó de fons de la caiguda de suport electoral i del canvi de cicle polític, però la culpa sempre és de l’altre. L’estratègia de repressió de l’Estat tampoc ha facilitat la presa de decisions encertades, però aquests errors no es poden tornar a repetir si es vol que dels processos interns dels partits en surti alguna idea que puguin compartir. Tampoc és segur que refer ponts i generar confiances entre els partits sigui viable sense una renovació de lideratges.