Opinió

De set en set

‘El cielo gira’

Fa pocs dies a La Grassa, pro­jec­tada la pel·lícula dins del Ban­quet du livre d’été, vaig tor­nar a veure inte­gral­ment El cielo gira, de Mer­ce­des Álva­rez, quasi vint anys després de la seva apa­rició enllu­er­na­dora. Havent-la vist durant un temps uns quants cops, no la tenia gens obli­dada, però la seva revisió (encara que no fos en una gran pan­ta­lla d’una sala de cinema, sinó en una de portàtil ins­tal·lada en un cen­tre cívic) em va tor­nar a fer pre­sent de manera viva i ful­gu­rant el seu valor com a docu­ment i la seva poètica. Un docu­ment sobre un poble de Sòria (Alde­aseñor, on la cine­asta va ser l’última per­sona que hi va néixer, el 1966, i del qual la família en va mar­xar qua­tre anys després) a través d’aquells que Álva­rez ano­mena “els seus últims habi­tants” (no els resi­dents tem­po­rals, sobre­tot a l’estiu, com ella mateixa) en la mesura que encar­nen unes for­mes de vida en des­a­pa­rició al món rural: una manera de tre­ba­llar la terra i d’estar-hi; una altra mena de relació amb el temps que aque­lla que ens domina; una experiència encara acor­dada amb la natu­ra­lesa i així amb el cicle esta­ci­o­nal; també la trans­missió d’una “memòria de poble” en què con­vi­uen els fets i les lle­gen­des, els vius i els morts, for­mant part “d’un mateix conte sor­git en un matí de boira”.

La dimensió poètica hi és amb la mirada cap un pai­satge, amb els seus can­vis de llum i de cels, tot seguint les esta­ci­ons, A la tar­dor “apa­rei­xen les coses”, l’hivern es fica “als ulls”, la pri­ma­vera passa “lleu­gera i greu” i, entrant l’estiu, s’acaba l’estada de la cine­asta i nar­ra­dora: “L’aire estava quiet men­tre pas­sava el temps de l’última gene­ració. I l’aigua tèrbola del riu s’havia acla­rit”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.