Dels mòbils es diuen moltes coses

Que –com passava abans amb la navalla– serveixen per a tot, t’acompanyen sempre. Que funcionen com una pròtesi, ja que els portem sempre a sobre i són com una prolongació del nostre cervell. Que destrueixen el cervell dels nostres fills. Que els hauríem de prohibir a les escoles. Sobre el que es diu, molts hi tenim alguna cosa a afegir:

1. Els mòbils ens serveixen de mirall i per veure les lletres petites, fent una foto. I com a despertadors, i per a moltes coses més.

2. Igual que la navalla en el passat, aquests dispositius tenen moltes funcions. Hi ha poques persones que no facin servir aquesta pròtesi. Fins i tot per estalviar-te una salutació: consultes la pantalla o te l’enganxes a l’orella.

3. No destrueixen el nostre cervell com alguns afirmen, això és una exageració alarmista. Encara que per culpa seva dediquem menys temps a l’aprenentatge i a la interacció social.

4. Prohibir-los, no! Quina ximpleria! Aprendre a fer-los servir, sí. I aprendre a no fer-los servir en determinades situacions: en un dinar amb convidats, en una classe quan el magister explica, quan vas conduint…

I ara, una frase que vaig sentir fa uns dies: “La navalla complementa les mans. El mòbil, el cervell.”