Tornar a ser la d’abans

Con­versa entre dues dones que no deuen arri­bar als qua­ranta anys. Una d’elles sosté als braços un nadó molt petit, deu fer un parell de mesos que ha nas­cut. La que no té la cri­a­tura a sobre fa saber a l’altra, la que acaba de ser mare, que està al·luci­nada per la rapi­desa amb què s’ha recu­pe­rat de l’embaràs. “Tor­nes a ser la d’abans”, li asse­gura. Sis parau­les que sem­blen tran­quil·lit­zar l’afec­tada i que la recon­ci­lien amb el des­gast natu­ral del procés. Tot en ordre. Tor­nar a ser la d’abans, en ter­mes de post­part, sig­ni­fica bàsica­ment que ha recu­pe­rat el cos que tenia quan encara no havia que­dat pre­nyada. Sig­ni­fica que en un temps rècord ha esbor­rat qual­se­vol marca que li recordi que aque­lla cri­a­tura que ara du als braços la va obli­gar a engrei­xar-se quinze qui­los –pot­ser més de vint– o ara ni tan sols exis­ti­ria. Dubto molt que la dona sigui exac­ta­ment la mateixa que era fa poc menys d’un any, ni que sigui perquè la manca de son deu fer alguns estralls en el ros­tre. Però el mis­satge que trans­met la soci­e­tat és clar: tin­gues fills, però pro­cura que no es noti. No he vist més aque­lla dona, però m’hi jugo un pèsol que deu acu­mu­lar més de cent cin­quanta comen­ta­ris sobre el seu cos. Pot­ser en el seu dia no la vaig reconèixer, mal­grat que torna a ser la de sem­pre, i al davant hi tenia una cele­brity que va recórrer a die­tes fetes a mida i pre­pa­ra­dors per­so­nals per rever­tir les cica­trius de l’embaràs. En el món real, o en el món de la majo­ria de dones mor­tals, el més freqüent és que pen­sis més a dor­mir una estona després de mol­tes nits en blanc que no pas a recu­pe­rar una panxa plana. Entre altres coses, perquè el més segur és que ni tan sols puguis pagar-te els ser­veis que acce­le­ren la recu­pe­ració. En qual­se­vol cas, si ets jove i tens pen­sat parir, faries bé de crear-te una cui­rassa i repe­tir-te com un lloro: “He parit, sí, de debò pre­tens que no se’m noti?”