Tornar a ser la d’abans

Conversa entre dues dones que no deuen arribar als quaranta anys. Una d’elles sosté als braços un nadó molt petit, deu fer un parell de mesos que ha nascut. La que no té la criatura a sobre fa saber a l’altra, la que acaba de ser mare, que està al·lucinada per la rapidesa amb què s’ha recuperat de l’embaràs. “Tornes a ser la d’abans”, li assegura. Sis paraules que semblen tranquil·litzar l’afectada i que la reconcilien amb el desgast natural del procés. Tot en ordre. Tornar a ser la d’abans, en termes de postpart, significa bàsicament que ha recuperat el cos que tenia quan encara no havia quedat prenyada. Significa que en un temps rècord ha esborrat qualsevol marca que li recordi que aquella criatura que ara du als braços la va obligar a engreixar-se quinze quilos –potser més de vint– o ara ni tan sols existiria. Dubto molt que la dona sigui exactament la mateixa que era fa poc menys d’un any, ni que sigui perquè la manca de son deu fer alguns estralls en el rostre. Però el missatge que transmet la societat és clar: tingues fills, però procura que no es noti. No he vist més aquella dona, però m’hi jugo un pèsol que deu acumular més de cent cinquanta comentaris sobre el seu cos. Potser en el seu dia no la vaig reconèixer, malgrat que torna a ser la de sempre, i al davant hi tenia una celebrity que va recórrer a dietes fetes a mida i preparadors personals per revertir les cicatrius de l’embaràs. En el món real, o en el món de la majoria de dones mortals, el més freqüent és que pensis més a dormir una estona després de moltes nits en blanc que no pas a recuperar una panxa plana. Entre altres coses, perquè el més segur és que ni tan sols puguis pagar-te els serveis que acceleren la recuperació. En qualsevol cas, si ets jove i tens pensat parir, faries bé de crear-te una cuirassa i repetir-te com un lloro: “He parit, sí, de debò pretens que no se’m noti?”