De l’amnistia a Illa

Només 105 dels 486 investigats susceptibles de ser amnistiats ja han vist esborrats els càrrecs contra ells. La meitat dels amnistiats són policies que van carregar contra els votants l’1-O. Els alts tribunals han presentat qüestions d’inconstitucionalitat davant del Constitucional (TC) o prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i són precisament els més reticents a concedir el perdó als exiliats. La negativa d’una part de la cúpula judicial a aplicar la llei ja deriva en insinuacions de denúncies contra aquells magistrats que s’hi neguin, com ja han avisat Òmnium i JxCat. Fins i tot el ministre bocamoll Puente acusa els Llarena o Aguirre d’extralimitar-se, mentre el moderat Bolaños recorda que totes les parts –excepte Vox– han presentat recurs contra el manteniment de les ordres de detenció contra els exiliats, i que cal esperar les apel·lacions. Fins quan continuarà observant de biaix el govern de Sánchez l’incompliment de la llei d’amnistia? El retorn –breu a Catalunya, a l’exili i a la primera línia política catalana– de Puigdemont augura també uns mesos de batalla judicial per a l’aplicació de l’amnistia, entre el Suprem i el TC, que coincidirà amb l’etapa de reflexió en l’independentisme. Junts ha d’organitzar-se per ser oposició amb el líder exiliat. Si només fos fer el congrés a la Catalunya del Nord... ERC trencarà algun dia el silenci/dol sobre el nou govern i ha d’escollir lideratge. Tardor de moviments interns, la qual cosa aprofitarà el govern d’Illa per fer camí en l’autonomisme, tot esperant millorar Rodalies i el finançament. Guanyar temps no vol dir sempre tenir més clar com resoldre un conflicte, però en aquest cas sí que ressituarà les parts al nou cicle polític. Altra cosa seria que Sánchez trontollés tant, collat pels barons i el PP pel nou finançament, que hagués de convocar eleccions, però no sembla que l’ensopegada per la fràgil majoria que té sigui imminent, sinó més aviat a mitjà termini, tot i que probable. El curs polític s’acaba tard i començarà d’hora. Gairebé ni s’ha aturat, com el futbol.