Allen sedueix

Des d’adolescents fins a la tercera edat. Totes les generacions a partir dels 15 anys estaven representades ahir a la tarda, als cinemes Bosque de Barcelona, a la cua de gent que esperava per veure la segona sessió de Vicky Cristina Barcelona. Woody Allen va dir que el seu film era una “carta d’amor” a la capital catalana. Les reaccions dels espectadors consultats per l’AVUI ahir permeten afirmar sense gaires dubtes que es tracta d’un amor correspost. Gairebé tots van sortir satisfets, somrients, i van definir la pel·lícula amb un ventall d’adjectius que van de “correcte”, fins a “genial”, passant per “m’ha agradat bastant”, “molt”, “està bé”... S’ha de dir, però, que uns quants es defineixen com a fans del director.

A dos quarts de sis de la tarda, un grup de nois i noies esperava jugant a cartes en un racó del vestíbul d’aquests multicines. “Ja que no hem pogut veure els actors en viu, venim a veure la pel·lícula”. Gerard, un noi de 15 anys, resumia així, mig en broma, el que l’ha empès a ell i els amics a veure la pel·lícula el mateix dia de l’estrena. Una de les se-ves amigues, Marina, destacava que hi anava sobretot “per les actrius”.

Prop d’ells, dues dones explicaven la seva presència allà amb arguments ben diferents. Una deia que “m’agrada molt Woody Allen, i el pitjor dels seus films pot ser millor que el de qualsevol altre; no he vingut perquè s’hagi rodat a Barcelona, això més aviat em fa por”. L’altra destacava la repercussió mediàtica que ha tingut: “Tothom en parla, i l’he volgut venir a veure per tenir la meva pròpia opinió”.

La pel·lícula es projecta en aquests cinemes en versió original subtitulada en castellà, circumstància atípica que va fer que alguns espectadors canviessin de plans. És molt difícil doblar al castellà un film que barreja aquesta llengua i l’anglès. Javier Bardem li diu una dotzena de vegades a Penélope Cruz que parli en anglès, i aquest joc de canvis d’idioma va ser un dels elements del film que més van fer riure el públic. Mitja sala gran plena d’un públic majoritàriament femení (a la nit es va omplir del tot) va seguir amb atenció la projecció, i va riure en els moments còmics, com quan Penélope diu que va intentar assassinar Bardem perquè el va trair “amb la mirada”. Al final, aplaudiments (poc habituals al cinema) i lloances principalment per a Penélope Cruz. La ciutat fotografiada a la pel·lícula “està plena de clixés”, o “no és la Barcelona que coneixem”, deien unes noies de 18 anys. Però ni Woody volia fer un retrat fidel de la ciutat, ni sembla que al públic li importi gaire. Pesen més la història i els personatges. Una espectadora va elogiar la capacitat de “veure’t reflectit en els personatges”, a pesar que siguin tots estereotips.