El tren i la mare que el va parir

Uns familiars pròxims, persones ja d’una certa edat, van decidir passar un dia amb uns amics que viuen a Cunit. El relat comença a l’estació de tren de Gavà, un dimarts 13, poc després de les 10 del matí. A les pantalles estava anunciat un tren en 7 minuts, en direcció a Sant Vicenç de Calders, que és el que s’atura a Cunit. Durant l’espera, el guió va fer un gir i la pantalla va indicar que el tren arribaria només fins a Vilanova i, compte no despistar-se, que passa en 2 minuts. Quan el tren es va deixar veure, però, les pantalles informatives van rectificar per anunciar que ara sí que aniria fins a Sant Vicenç. “Haurà estat un lapsus d’algú”, pensen ells. Però Renfe és una caixa de sorpreses i el tren es va aturar a Vilanova on, per megafonia, es va fer saber a tots els passatgers que d’allà no passaria. L’alternativa: uns autocars preparats per fer la resta del trajecte per carretera. Però va resultar que els autocars eren un miratge i només existien al cap de qui proporcionava informació als viatgers. Quan els meus familiars van marxar de l’estació, van poder sentir que passaria un tren cap a Sant Vicenç, però ja no eren a temps de fer marxa enrere. Els seus amics els van venir a recollir a Vilanova. L’aventura no va acabar aquí, que Renfe mai decep. A la tornada, a la tarda, el tren es va aturar abans d’arribar a l’estació de Vilanova, un cop passat Cubelles. Als 10 minuts, sempre per megafonia, no sigui que els acusin d’abusar del tracte humà, es va anunciar una nova incidència, tot alertant que s’ho prenguessin amb calma perquè no se sabia quan es podria reprendre la marxa. Poc després, el tren va arribar a Vilanova, on es va fer baixar tot el passatge. Després d’una altra espera d’uns 15 minuts, va arribar un tren a la via 12 que, afortunadament, els va deixar 40 minuts després a Gavà, tot preguntant-se com es pot aplegar tanta incompetència en un sol servei.