La sequera que no ens abandona

Els embassaments de les conques internes han perdut 35 hectòmetres cúbics (35.000 milions de litres) en un mes i mig, gairebé 80 milions de litres diaris. Aquestes dades corroboren que, si bé les pluges de maig i juny van ser providencials, no es pot confiar tan sols en el cel per restablir una normalitat que a Catalunya queda lluny tot i un respir estival que ha permès atendre la demanda sense restriccions. Precisament és el període canicular el que explica la ràpida caiguda de reserves. Les puntes de demanda del sector turístic –amb dades d’ocupació rècord–, l’agricultura –amb tota la producció hortícola i de cereal d’estiu, castigada durament el 2023– i l’encadenament de dies amb temperatures extremes que causen una altíssima evaporació, han conformat el pitjor escenari possible per a les reserves d’aigua. I per bé que la pressió d’aquestes variables s’atenuarà a partir del setembre, no és menys cert que l’amenaça de restriccions torna a sobrevolar el país. Si la tardor calca la pluviometria esquifida del 2023, al novembre es podria entrar en fase d’excepcionalitat i al gener, en emergència, una situació no gaire distant de la que es va produir un any enrere. Per tant, cal considerar l’absència de restriccions com una circumstància conjuntural i convé mantenir els hàbits d’estalvi o recuperar els que s’hagin pogut relaxar amb el període de vacances i la calorada que l’acompanya. La probabilitat que la gestió de l’aigua disponible sigui una de les primeres urgències que hagi d’afrontar el nou govern és alta. Abans de les pluges de primavera el govern ja va articular algunes mesures estructurals per pal·liar contingències futures, sobretot l’ampliació de la dessaladora de Blanes i la construcció d’una altra a Cubelles. Cap s’hauria d’alentir, en tot cas cal accelerar-ne les tramitacions i l’execució per retallar terminis: la de la Tordera no es preveu per abans del 2028 i la del Foix s’engegarà un any més tard. Amb tot, no és l’aigua de boca l’únic camp d’actuació. L’adopció de sistemes eficients per part dels regants del vell canal d’Urgell, amb l’acompanyament pertinent en les tramitacions i ajudes, és imprescindible per estalviar aigua i assegurar producció agrària i sobirania alimentària.