Protagonistes, navalles i ganivets

Em fa l’efecte que darrerament es parla molt de baralles que acaben amb gent apunyalada, moltes baralles i massa gent apunyalada. Sí, m’ho pregunto arran del cas del pare de Lamine Yamal la vigília de la Mare de Déu d’Agost, però no només en aquest cas. Abans i després, són moltes les notícies publicades als mitjans o que es poden llegir a les xarxes, per part d’informadors seriosos, que expliquen la proliferació d’armes blanques en baralles que en altres ocasions acabaven només amb intercanvis de cops. Com que les impressions a voltes són traïdores, he parlat amb antigues fonts dels Mossos d’Esquadra i d’alguna policia local que m’han confirmat que les meves impressions estan avalades pels fets. No he trucat a les fonts oficials perquè em donarien estadístiques, i ja se sap aquella dita que hi ha mitges veritats, mentides, mentides gruixudes i estadístiques. Volia saber l’opinió d’agents que trepitgen encara el carrer. I el cert és que m’han confirmat que ja fa molts mesos, algun d’ells m’ha parlat d’anys, que prolifera la presència de ganivets i navalles en baralles i intents d’atracament, que també n’hi ha força més del que voldríem. I que segurament molts no es denuncien perquè en moltes ocasions navalles, punyals o el que sigui apareixen però no en queda constància si no hi ha ferits que hagin de ser atesos o el robatori no és d’aquells que surten a les notícies, com en el cas dels rellotges que valen una fortuna i que són l’objectiu concret d’un grup de lladres a la ciutat de Barcelona.

I les causes? Segurament a l’estiu augmenten els fets, pregunto. I em diuen que no, que és ja un fet estructural. I a mi em costa d’entendre perquè no m’imagino la gent anant per la vida amb una navalla o un ganivet a la butxaca disposada a utilitzar-lo per a un robatori o en una baralla. I els meus contactes em diuen, santa innocència, que el país ha canviat molt i que ara és molt divers en cultures. Jo crec que la multiculturalitat és un tema que ben tractat és del tot positiu, però em fan baixar del meu discurs explicant que no es tracta d’això, que algunes de les cultures que ens han arribat darrerament són cultures de carrer que veuen la utilització d’armes blanques d’una manera natural en fets delictius o de confrontació amb altres persones del mateix col·lectiu o d’altres. I soc conscient que aquestes afirmacions, manipulades, poden donar ales als discursos d’odi, però em diuen que no, que no me’n vagi per les branques, que el que passa al carrer s’ha d’explicar i que fer-ho és l’única manera de posar-hi remei. I em remarquen allò que tots els que vivim en aquest país tenim uns drets però també uns deures. I que cal exigir que ens comportem d’acord amb les lleis.

Em reiteren que escrigui que no hem de mirar cap a un altre costat. Que el pitjor d’una sensació d’inseguretat és que sigui veritat. El nostre no és un país insegur, però la inseguretat augmenta i cal tallar-ho d’arrel. Alguns jutges podrien ajudar-hi també, evitant que gent amb desenes i desenes de fets violents continuïn al carrer. Els professionals confirmen la meva impressió. Cal actuar contra qui fa servir navalles al carrer.