En saben un niu

Els nacionalistes espanyols poden estar junts a la mateixa màquina de poder i participació política amb tres o quatre tesis oposades entre ells. Aquí no. Aquí els independentistes no podem ni estar en partits diferents. Si no fem llenya de l’altre no ens quedem tranquils. Als nacionalistes espanyols els va tan bé perquè en saben un niu, que deia l’àvia Neus. No tenen cap problema que dins el mateix partit es mantingui una tesi i la contrària, que uns facin de policia bo i els altres de policia dolent, que els uns defensin que han pactat blanc sobre negre i els altres assegurin que l’original és negre sobre blanc. Fixeu-vos com no paren mai i no descansen ni en el moment àlgid de les vacances estiuenques. El nacionalisme espanyol, l’unionista i l’unionista emmascarat, va donant peixet sobre el que ja està fet i tornen a l’atac amb més mala llet, més mitjans i més profunditat que mai. Ells ho tenen molt clar des del comte-duc d’Olivares. “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.” Fixeu-vos en el títol d’ahir d’El País, que entrevistava Josep Borrell, vicepresident de la Comissió Europea. “El pacto entre PSC y ERC asume ‘post mortem’ el relato del procés”.. Post mortem! Que quedi ben clar! La presidència d’Illa, tan ben explicada pels que la hi han donat i presentada com un signe de responsabilitat cap a la concòrdia, és un certificat de defunció. Illa i Borrell ja l’estenien quan es manifestaven amb Vox.