Som tan trempats?

Falten quatre mesos per acabar l’any i les víctimes de violència masclista i de violència vicària ja superen les de qualsevol any enter de l’última dècada. Per postres, des de començament del 2024, la xifra de víctimes mortals de violència masclista (20) ha crescut un 30% respecte al total de l’any passat (15). Fa venir pell de gallina. Com també en fa venir l’evolució dels preus de l’habitatge, de compra i de lloguer. Amb les esquerres al poder, prenent mesures cada dia per millorar la situació, i les estadístiques diuen que anem pitjor. I si no som tan trempats com ens pensem? L’administració espanyola (juliol del 2018) i l’administració catalana (setembre del 2020) ja fa anys que estan dirigides per governs partidaris i predicadors de la revolució feminista i la revolució social. No se’ls hi pot dir, però haurien de començar a pensar si no ho han fet de pena. Tant en un terreny com en l’altre les xifres reals no es regiren. Tant era un objectiu prioritari dels dos governs la lluita contra la violència de gènere com la defensa del dret a l’habitatge. No negarem que ho tenen present i que hi fan coses, perquè en xerren tot el dia i els sentim. Com a mínim això és un fet constatable. Xerren molt i molt. De feminismes i d’habitatge social. En xerren tot el dia. Però millores, poques, i això que ens cenyim a les dades que ells mateixos donen. Quan no és un all és una ceba, que diria l’àvia Neus. I si no som tan trempats? I si revisem algunes receptes?