La bandera del despatx

Fa qua­tre dies vaig fer un tuit: “Pri­me­res deci­si­ons del pre­si­dent Illa: 1. No assis­tir als home­nat­ges dels atemp­tats del 17 d’agost perquè és a Canàries amb Pedro Sánchez. 2. Posar la ban­dera espa­nyola al des­patx del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.” La piu­lada està il·lus­trada amb la foto que va fer visi­ble el fet, la reunió del pre­si­dent amb l’alcalde de Bar­ce­lona. Com que con­si­dero que el que ha fet ERC inves­tint Illa és una gran irres­pon­sa­bi­li­tat, l’aca­bava amb un “enho­ra­bona, Esquerra”. El text ha gene­rat un cert grau de reac­ci­ons tant posi­ti­ves com nega­ti­ves. Les nega­ti­ves ana­ven en dues direc­ci­ons dife­rents. Totes dues peri­llo­ses. Unes per sec­ta­risme inde­pen­den­tista i les altres per l’argu­ment espa­nyo­lista que pro­po­sen. Abans d’entrar a valo­rar aques­tes reac­ci­ons vull subrat­llar que el que cri­tico és posar la ban­dera espa­nyola a l’inte­rior del des­patx del pre­si­dent, perquè és un fet que no s’havia produït des de la recu­pe­ració de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. O gai­rebé des de la recu­pe­ració, ja que no estic segur de què hi havia l’any 1980 en aquell des­patx, tenint en compte que el 1981 hi va haver un cop d’estat. Però crec que no hi ha dub­tes de la volun­tat que ha mar­cat els dar­rers qua­ranta anys. No parlo de la façana del Palau, regit per la llei 39/1981; o de la sala de plens del Par­la­ment, que pot­ser en par­la­rem un altre dia. Parlo d’allò que es fa perquè un vol en la inti­mi­tat del seu des­patx: posar-hi la ban­dera d’Espa­nya. Les reac­ci­ons sectàries han con­sis­tit a inten­tar tro­bar imat­ges que pogues­sin com­pro­me­tre altres diri­gents inde­pen­den­tis­tes en el mateix sen­tit enlloc de subrat­llar els adjec­tius “crític” o “vigi­lant” que acom­pa­nyen el suport d’Esquerra a Illa. Les reac­ci­ons espa­nyo­lis­tes també han estat de dos tipus: insults, cap valo­ració política a fer; i el dis­curs que és la ban­dera de tots els cata­lans. Compte que aquí hi ha el perill que cal com­ba­tre que ERC no va mesu­rar bé quan va inves­tir Illa i que es veurà en els pròxims nome­na­ments.