La mirada d’Heròdot
Josep Poch Clara. Catedràtic d’ensenyament secundari
Destruir la cultura
Alexandria, Egipte, any 415. L’Imperi Romà fa alguns anys que ha adoptat el cristianisme com a religió oficial. Els antics perseguits passen a ser perseguidors. Un grup de monjos fanàtics va a trobar Hipàtia, professora, filòsofa, matemàtica i pagana (no s’havia fet cristiana). La torturen, la maten, i cremen la seva biblioteca. Al cap de 200 anys arriben els invasors àrabs i rematen la feina: cremen la mítica biblioteca d’aquesta ciutat amb tots els manuscrits que hi havia a dins. Cristians i musulmans van coincidir en la seva acció destructiva.
Al llarg de la història i a tot arreu sempre hi ha hagut ignorants que en nom d’una ideologia o una religió s’han dedicat a atacar manuscrits, pintures, escultures, obres arquitectòniques i també persones relacionades amb la cultura. L’antiguitat va generar moltes creacions que en la seva major part s’han perdut. Només una petita part dels manuscrits que es van produir han arribat als nostres dies gràcies a les còpies fetes per abnegats monjos medievals que s’hi van dedicar anys i panys.
Amb l’arribada de l’edat moderna no vam millorar. L’arribada als nous mons per part de conqueridors europeus va comportar el menyspreu de les cultures locals, que van veure destruïts els seus símbols, moltes vegades pintures, escultures o altres objectes. Moltes obres d’art van ser espoliades i portades a Europa; almenys aquestes es van salvar, tot i que malgrat estar en museus de fet han estat robades i ara són reclamades pels països d’origen.
Al segle XX són famoses les destruccions d’esglésies i art religiós per part d’anarquistes durant la Guerra Civil espanyola i les cremes de llibres a l’Alemanya nazi liderades pel ministre Goebbels.
També és coneguda la repressió ferotge que es va produir a Cambodja als anys 70 per part dels khmers rojos contra tot allò que fos occidental, fossin llibres, aparells de ràdio i sobretot persones que s’haguessin educat estudiant una carrera o un idioma: eren destruïts sistemàticament. Als anys 90 el món va veure com es bombardejava Sarajevo i com els serbis van destruir a propòsit la biblioteca d’aquesta ciutat, que contenia 2 milions de llibres i documents. L’edifici de la biblioteca ara està reconstruït, però el que es va cremar ja no es podrà recuperar mai.
Amb el segle XXI tampoc hem anat més bé. El 2001, a l’Afganistan, els talibans van destruir estàtues antigues d’uns budes per ser paganes. I al món occidental ha aparegut un nou tipus de fanàtic: uns individus que s’autodefineixen com a ecologistes, que pertanyen a una organització anomenada Stop Oil i que es dediquen a atacar obres d’art o jaciments arqueològics. El novembre de 2023 van picar amb martells un quadre de Velázquez a la National Gallery de Londres i un any abans havien ruixat amb esprai dues obres de Van Gogh al mateix museu. La jove de la perla de Vermeer que hi ha a la Haia també va ser atacada i una de les darreres gestes d’aquests vàndals ha estat pintar amb pintura taronja el monument arqueològic de Stonehenge a Anglaterra aquest mes de juny. Els activistes de Stop Oil no presenten cap diferència amb els radicals que van cremar la biblioteca d’Alexandria, els serbis que van bombardejar la biblioteca de Sarajevo, els anarquistes que cremaven art religiós o els talibans que van destruir els budes de pedra. Tota reivindicació de la seva ideologia queda automàticament desacreditada per les seves accions abjectes. La persona que participa en aquests actes és un individu que actua amb una pretesa superioritat moral ridícula i, senzillament, un vulgar brètol.
