Gat, llebre, mico i cabrit

Ione Belarra, dels de Podem que ara van per lliure, però que no fa pas tant estaven amb el govern més progressista de la història, diu que els socialistes han donat gat per llebre a ERC perquè facilitessin la investidura de Salvador Illa. És lògic que una formació política descreguda no prengui en consideració la tesi de Sergi Sol sobre la Moreneta i el ciri ofert per els jugadamestristes de Puigdemont perquè no hi hagi concert. Fa anys, quan encara no hi havia xarxes socials i les fake que en diuen ara eren d’elaboració artesana, va córrer com la pólvora que en un conegut restaurant donaven mico per cabrit. L’expressió no va acabar de fer fortuna, encara que la llebre és una menja cada cop més fora de la carta dels restaurants i de la majoria de cases particulars. El cabrit, en canvi, va a l’alça. Però el mico, al contrari que el gat, no és habitual en els nostres carrers, places i llars. Res ha ajudat al canvi i la substitució. Res ha ajudat a la innovació paremiològica. Deu ser per això que els espanyols ens continuen donant gat per llebre i que no varien ni la forma en què ens enreden ni com en diuen, de la forma d’enredar-nos. Mentre a tot això del concert se li va veient el cul, que és (segons em deia l’àvia Neus) quan podrem dir que és gallina, potser hauríem d’impulsar un pacte nacional per “el mico i el cabrit” en lloc del vell “gat per llebre”. Per res. Per reivindicar que ja que ens carden, ho facin amb terminologia renovada