El peculiar principi democràtic de Macron

Al president francès, Emmanuel Macron, no li calia convocar eleccions legislatives a cor calent, tot just coneguda la derrota del seu partit i el triomf folgat de l’extrema dreta en les europees del 9 de juny. Les va anunciar la mateixa nit, de manera irreflexiva, qui sap si inspirat pels cops d’efecte del seu veí del sud, Pedro Sánchez. Però a Macron la fugida endavant no li va sortir bé i el bloc d’esquerres del Nou Front Popular (NFP) és ara la força amb més representants a l’Assemblea. Macron sap que amb l’NFP tindrà una cohabitació incòmoda perquè un dels objectius d’aquesta agrupació –l’NFP el formen socialistes, comunistes, ecologistes i La França Insubmisa– seria derogar lleis impulsades pel president, singularment la reforma de les pensions. En vista d’això, Macron s’ha enrocat i manté un bloqueig injustificable del nou executiu. Injustificable perquè vetar la candidata d’esquerres Lucie Castets per una pretesa “inestabilitat institucional” equival a esmenar uns resultats electorals perquè no li van bé. A l’Estat francès, el cap de l’executiu l’escull el president, no els membres de l’Assemblea, i aquesta facultat obliga Macron a ser escrupolós en el respecte pels resultats. Si l’executiu –en minoria, perquè té 193 escons, per 166 dels macronistes i 142 de la ultradreta– s’estavella i no pot governar, ja hi ha mecanismes previstos per rellevar-lo. Macron ja va evitar nomenar primer ministre per no fer ombra als Jocs Olímpics, però s’ha acabat veient que allò era un pretext per guanyar temps i intentar minar el bloc d’esquerres temptant els socialistes amb un executiu alternatiu. De moment no se n’ha sortit. L’alternativa és continuar mantenint en funcions l’executiu de Gabriel Attal –no es poden convocar eleccions fins passat un any–, però aquesta via, a banda de generar més polarització, seria inadmissible vista la pressa que va mostrar Macron per dissoldre l’Assemblea. Si ho acabés fent, el missatge seria doblement letal per al principi democràtic: d’una banda, que votar no era necessari i, de l’altra, que el president, quan no li agraden els resultats, té la facultat de maniobrar perquè no s’apliqui el que han dit les urnes. Tot molt democràtic i republicà...