Les presses per l’anglès

Arriba el setem­bre i als pares i mares ens entren les pres­ses per l’anglès. No pel nos­tre, que arri­bats a aquest punt ja estem divi­dits entre qui el parla, qui el xam­pur­reja i qui no en sap ni fava, i pocs can­vi­a­rem d’estadi. Dic que ens entra aque­lla dèria d’acce­le­rar i que els nos­tres fills apren­guin, o millo­rin, o per­fec­ci­o­nin, més enllà de l’escola, una ter­cera llen­gua. És el moment de bus­car una acadèmia d’idi­o­mes, o de reno­var el con­tracte amb la del curs ante­rior, un cop no hem tri­om­fat amb el man­tra de “Mira pel·lícules i escolta música en anglès, que és com més l’aprendràs”. També podem con­fiar tot l’apre­nen­tatge a l’escola però, entre que els cen­tres han d’enca­bir cada cop més matèries, que hi ha una man­cança de pro­fes­sors nadius i que qui es pot pagar un reforç extern no dubta a fer-ho, sem­bla que estem obli­gats a inver­tir diners en aquesta branca si volem que els nos­tres fills siguin prou com­pe­tents. El món de les acadèmies d’idi­o­mes és per donar-li men­jar a part. En una mateixa ciu­tat pots tro­bar una oferta per un preu, i també les matei­xes hores i nivell pel doble d’aquest, en funció del barri on et moguis. Les quo­tes es poden dis­pa­rar per sobre dels cent euros al mes per tres hores set­ma­nals. El negoci sem­bla rodó però dubto que ho sigui també per als mes­tres que cir­cu­len per les aules, o difícil­ment s’expli­ca­ria que, habi­tu­al­ment, hi hagi una rotació de per­so­nal que pro­voca mare­jos. Després hi ha les acadèmies que, si sus­pe­nen el teu fill, t’obli­guen a pagar hores extres durant l’estiu per garan­tir-te que pas­sarà de curs. Com no han de sus­pen­dre, si la recu­pe­ració forma part del negoci? I no par­lem ja del preu del mate­rial, encara busco el filet d’or a cada pàgina que jus­ti­fi­qui un valor tan ele­vat. I tot ple­gat perquè després tin­guem clar que l’anglès només el domi­na­ran els fills de qui pugui escu­rar-se la but­xaca i enviar-los a l’estran­ger.