Pèls de punta

L’estiu és un temps de sor­pre­ses. De rela­xa­ment, sí. Però també de sor­pre­ses. Com sor­pre­nent és escol­tar l’empor­danès uni­ver­sal, en Lluís Llach, can­tar amb mai­nada de la que en sap les lle­tres, els nos­tres fills, en un macro­con­cert de rock. Ens han vol­gut fer creure que la cul­tura en català està en cai­guda lliure, com ho està l’ànim dels cata­lans. Però no us ho cre­ieu. Com ha pas­sat de manera cíclica des dels temps d’Els Setze Jut­ges, la música ha estat clau a l’hora d’ele­var l’espe­rit llui­ta­dor dels cata­lans a favor de la nos­tra llen­gua i de la nos­tra cul­tura. I és que em posa els pèls de punta quan veig el jovent can­tar les lle­tres en català dels grups de moda. Us pot sem­blar una nimi­e­tat.

Però sem­pre diuen que el poble que canta és un poble lliure. I, en temps d’enso­pi­ment, sen­tir-nos lliu­res és la millor medi­cina per con­ti­nuar la lluita. Molts d’aquests grups han nas­cut a casa nos­tra, a ter­res giro­ni­nes, i tri­om­fen arreu dels Països Cata­lans. Com ja ho van fer Sopa de Cabra, Sang­traït, Joan Isaac i el mateix actual pre­si­dent de l’Assem­blea. En un temps en què la majo­ria dels joves bus­quen ser, de grans, influ­en­ci­a­dors o you­tu­bers, emprant el que diuen ser llengües majo­ritàries, l’èxit d’aquests intèrprets musi­cals en català evi­den­cia que hi ha molt camp per córrer.

Com a soci­e­tat tenim la res­pon­sa­bi­li­tat d’aju­dar, donar suport i poten­ciar el con­sum de cul­tura en català entre els nos­tres joves. Ho hem de posar fàcil, les famílies, les admi­nis­tra­ci­ons i les enti­tats. Hem de ser capaços de plan­tar cara a la impo­sició que ens ve de fora de dei­xar morir el català. Ens hem de creure que tenim una riquesa cul­tu­ral que hem de pre­ser­var i dig­ni­fi­car. Can­tar en català, escol­tar música en català i ballar en català, tra­ient-nos els com­ple­xos i cre­ient-nos que som molt bons, espe­ci­al­ment quan ho fem en català.

Venen temps difícils. No cal donar més expli­ca­ci­ons per enten­dre’ns. Però dei­xeu que man­tin­gui l’espe­rança que, si en Llach és pre­si­dent de l’Assem­blea, pot­ser d’aquí a uns anys, A les por­tes del paradís, en Quim Caran­dell esde­vindrà el pròxim pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.