Propaganda ferroviària
L’estació de la Sagrera ha estat notícia aquesta setmana per la presència d’unes màquines fent proves sobre les vies que, algun dia, han de veure passar trens de gran velocitat (TGV), o això és el que anuncia el govern espanyol des de fa pràcticament dues dècades. La realitat, més enllà de gestos mediàtics i anuncis propagandístics, és que l’estació de la Sagrera és l’exemple paradigmàtic del llarguíssim període de deixadesa de l’Estat envers la infraestructura ferroviària de Catalunya, de la falta d’inversió en infraestructures prevista dels diferents governs espanyols de tots els colors durant les últimes dècades, així com del baixíssim nivell d’execució real de les inversions que Madrid sí que havia anunciat i pressupostat.
L’antiga estació de mercaderies de la Sagrera està en desús des dels anys noranta del segle passat. I així s’ha mantingut durant una vintena d’anys, amb la consegüent degradació d’instal·lacions i de l’entorn urbà, mentre l’estació de Sants avançava cap al col·lapse i la xarxa de Rodalies catalana maltractava a diari els usuaris catalans. El projecte de la Sagrera suposa girar el mitjó, erigint un centre estratègic del transport a Catalunya, que connecti alta velocitat, rodalies, metro, autobús urbà i interurbà, taxi i vehicle privat, que impulsi el desenvolupament urbanístic de Barcelona amb nou habitatge, equipaments, serveis públics i un centre d’activitat econòmica i comercial, el parc urbà de nova creació més gran de la ciutat i la reconnexió dels barris de Sant Andreu i Sant Martí. És, doncs, un projecte clau per al progrés de Barcelona, de l’economia catalana i dels ciutadans d’aquest país, però no pas una prioritat ni d’Adif, ni del Ministeri de Foment ni de La Moncloa. I aquesta és l’única raó que el 2024, és a dir catorze anys després de les primeres actuacions, s’estiguin fent proves sobre les vies, que no hi hagi estació ni licitacions per construir-la, que el sobrecost acumulat de la infraestructura sigui del 500% i que la previsió més optimista de funcionament de l’operació ferroviària a la Sagrera s’anunciï a dos anys vista (2026), que és el que el ministre de Foment, Óscar Puente, anomena “aviat” amb la mateixa absència de concreció que de pudor.