No som boges

La relació entre les escriptores i la neurosi és un tema fascinant que ha estat explorat des del punt de vista de la literatura, de l’art i de la psicoanàlisi. Moltes plomes femenines han abordat temes com l’ansietat, la depressió i la paranoia a les seves obres, i algunes fins i tot s’han enfrontat per escrit a les pròpies batalles amb els problemes de salut mental. Figures com Anaïs Nin, Virginia Woolf o Sylvia Plath, per dir-ne tres de preferides, han expressat les seves lluites internes a través de l’escriptura d’uns textos on s’obren en canal, sense filtres ni floritures. La neurosi es pot interpretar com una font de creativitat per a algunes escriptores, les quals, amb l’experiència personal transmesa, han enriquit la seva narrativa i han proporcionat una visió més fonda de la condició humana. La neurosi femenina ha estat motiu d’exploració de la complexitat de la vida interior, i també s’ha relacionat amb els conflictes psicològics, les expectatives socials (el rol a casa, la pressió per complir les normes de bellesa, la lluita per l’autonomia) i la recerca d’identitat en un entorn sempre opressiu. La crítica al patriarcat salta a la vista, igual que la defensa d’un feminisme radical que ha portat moltes dones artistes a haver de demostrar el doble que els seus col·legues mascles. Les tècniques narratives més freqüents per escorcollar la neurosi femenina en la literatura són el flux de consciència i les estructures experimentals per capturar l’experiència tumultuosa que els corre per les venes, reflectint així la confusió i el caos que sovint acompanyen la neurosi i, en el fons, la vida.