Els vaivens migratoris de Pedro Sánchez

Defensar el concepte d’immigració circular –una actualització de la contractació en origen afegint-hi l’element temporal– no és incompatible amb l’aplicació de la llei que preveu l’expulsió dels immigrants irregulars. El que sorprèn és que Pedro Sánchez hagi estat capaç de defensar les dues fórmules en 48 hores durant la mateixa gira pel continent africà. Sobta, perquè està molt bé signar amb Mauritània i Gàmbia uns acords de cooperació per formar persones i que puguin treballar a l’Estat espanyol amb garanties, però aterrar al Senegal amb el mateix acord sota el braç i etzibar allà que cal expulsar els irregulars no és ni la millor manera de ser convincent ni una bona estratègia diplomàtica. Sánchez no havia viatjat a l’Àfrica per parlar de deportacions i fa tot l’efecte que ha caigut en la trampa del PP més ultra. D’altra banda, sense la distorsió que representa Vox les polítiques migratòries del PSOE i del PP serien prou equivalents. Un dels elements de diferenciació més clars, la regularització dels immigrants que ja són a l’Estat espanyol, ni tan sols és a l’imaginari dels socialistes.

El control dels fluxos migratoris és un dels grans temes del moment. Ni està resolt ni l’Estat espanyol el resoldrà sense el concurs de la UE, que s’alinea més amb les polítiques de contenció –com la immigració circular– que amb les deportacions massives, tot i la deriva que ha emprès Itàlia i que amenaça Alemanya. Treballar per contractar en origen és positiu pel que representa d’ordenació del mercat laboral i de combat del negoci de les màfies que trafiquen amb persones, però no servirà per tallar la vinguda de persones que fugen de guerres, conflictes i dictadures. Ni tan sols acabarà amb la immigració econòmica. No resol la problemàtica, és només un pal·liatiu. I per qüestions no resoltes, la del repartiment entre autonomies dels immigrants que arriben a les Canàries. Junts va ser un dels partits que el van bloquejar al Congrés per la desproporció secular que ha suportat Catalunya. A Salvador Illa li toca ara exigir un repartiment just i proporcionat i plantar-se en cas que la solidaritat d’alguns territoris de l’Estat continuï brillant per la seva absència.