Prioritats

Dues qüestions de gran magnitud s’han d’afrontar amb celeritat. D’una banda, el greu problema de l’habitatge. Els preus d’adquisició i, sobretot, els de lloguer s’han disparat. Els joves no es poden emancipar. Alguns ho han intentat i, frustrats, han hagut de retornar a la llar dels pares, fet que els impedeix el desenvolupament ple del seu legítim projecte vital. Són diversos els factors que contribueixen a aquesta situació: la falta d’habitatges de protecció social, una llei del sòl ineficaç, la gentrificació, els apartaments turístics, la precarietat habitacional, els magres sous... Assistim a una desidiosa falta de previsió i de planificació per part dels poders públics. Pel que sembla, el dret a un habitatge digne i adequat i el dret a una vellesa digna no figuren com a qüestions prioritàries en l’agenda pública. Cal que tota la ciutadania i els polítics en particular es conscienciïn de tals problemàtiques i, com més aviat millor, ofereixin solucions mitjançant fórmules jurídiques i administratives, amb l’esforç inversor públic i privat, perquè les persones puguin accedir a un habitatge i perquè els grans puguin envellir amb dignitat, ja sigui en residències adequades o, si és plausible, el seu propi habitatge poden convertir-lo en capital per finançar part de la seva assistència en allò que els quedi de vida. Es tracta de qüestions que van pel camí de convertir-se en emergència nacional.