L’obra poètica de Josep Maria Uyà

Sempre que ens intercanviàvem correus, i era força sovint, m’adreçava a Josep Maria Uyà (Sabadell, 1960) com “L’escriba de La Telleda”. Allà, en aquest mas enmig de les Guilleries, hi va viure moments feliços. Escric feliços i no sé si és en ben bé del tot cert, perquè el poeta Uyà, el dramaturg Uyà, l’assagista Uyà, el professor Uyà, l’articulista Uyà, l’amic Uyà, era un home que semblava profundament insatisfet amb el món que li tocava viure i per això va escriure els seus assajos L’home sobrepassat (2001) o La intempèrie metafísica de Macedonio Fernández (2004), que va publicar en vida, o Tractat de la ignorància, Estat de l’humà en la intempèrie metafísica, un assaig filosòfic editat a Cal·lígraf el 2022. Era rebel i inconformista i els seus articles en aquest diari eren descarnats, clars, punyents, d’una emprenyamenta radical. Ell es titllava sovint d’excèntric i alguna de les seves maneres de viure potser ho feien pensar, però era un home que tenia les coses clares i trobava vies per tirar endavant dins de la intempèrie metafísica, la ignorància metafísica en què assegurava que tots vivim. Però ell feia i escrivia, feia classes i escrivia, i en els seus alumnes, o en algun dels seus alumnes, hi veia un futur pel qual valia la pena continuar lluitant i escrivint, encara que la seva reflexió final era que no sabem res de res, que vivim en la ignorància absoluta i que potser només algunes persones algun dia s’adonen que tenen una llibertat estranya per veure que no hi ha Déu i que tot depèn de nosaltres.

I és quan escric tot això que m’adono que JMa Uyà, que era com li agradava signar, el 28 d’aquest mes hauria complert 64 anys i que el 19 del mes vinent en farà cinc de la seva inesperada mort a Monells, sol, preparant un recital que havia de fer amb l’Edu Sivori dins dels actes de la Setmana del Premi Casero, a Girona. I és ara quan Edicions Cal·lígraf publica JMa Uyà. Obra poètica 1989-2019. Amb edició i un estudi crític de Jordi Botella. Un volum de 534 pàgines, amb un pròleg del mateix autor del 1989, que recull els poemaris que va publicar i altres poemes. Es divideix en quatre parts: Ànima Civil, que recull els poemaris Dèiem Ànima Civil i Ànima civil (1990-1999) 2000-2007 i 2007-2014; Poesia Dramàtica: Noces del sentit, Sa Nitja i Rèquiem; Odes; i Altres Poemes. I L’error, la mentida i el silenci, l’estudi crític de Jordi Botella. “Després d’haver revisat les quatre dècades que dedicà JMa Uyà a la construcció de la seva obra poètica, tres paraules em vingueren al cap: error, mentida i silenci”, així comença l’estudi. “He errat en aquest ofici... perquè el poeta, per més que diguin, vol trobar el que no existeix”, escriu Uyà en un pròleg d’un poemari el 1989. La mentida, producte d’una creença que porta al desengany. I el silenci, un “mot clau per entendre aquest debat intern de JMa Uyà entre la voluntat i l’error, la creença i la mentida”, escriu Botella.

La família, la Fundació Fita –on Uyà va impartir amb Joaquim Jubert diversos cursos i amb qui va escriure El flâneur a la finestra. Novel·la del coneixement volums I i II– i Edicions Cal·lígraf treballen perquè el pensament i la poesia de Josep Maria Uyà continuïn ben vius.