Opinió

De set en set

Final de vacances

Si sabés, tots aquests dies que ell no hi era i jo deia a tot­hom “quina lli­ber­tat, quina pau, quin estalvi”, sense anar de bòlit per tenir la nevera plena per als dinars i els sopars, sense haver d’estar pen­dent de ningú, ni dels hora­ris de l’escola i el bàsquet, ni de si s’aixeca tard i ja no soc a temps de posar la ren­ta­dora dels llençols, ni de si s’empipa perquè perd als vide­o­jocs i he d’aca­bar tan­cant la porta del des­patx per no sen­tir-lo, amb tota l’escal­for a dins, que mira que aquests dies és mata­dora, ni haver de dema­nar permís per anar a dor­mir quan ja no m’aguanto dreta però ell encara segui­ria perquè la seva és una festa perpètua, com ha de ser a la seva edat, però no pas a la meva, que només té sen­tit si és per posa-la al seu ser­vei. Si sabés la falta que em fa la seva nosa cada estiu, quan les vacan­ces se’ns tor­cen i em toca tor­nar a la feina men­tre ell encara és vora mar, pot­ser no can­vi­a­ria res del que ara fa, però li sabria greu per mi, perquè sem­pre ha estat sen­si­ble a les pre­o­cu­pa­ci­ons dels altres. Per això no li agrada veure’m “ata­ba­lada”, que és l’adjec­tiu que fem ser­vir en lloc d’enfon­sada o per­duda, que s’hi acos­ten més però ens els estal­viem, perquè cap mare no hau­ria de per­me­tre que els fills sabes­sin amb quin pati­ment els acom­pa­nyem men­tre es fan grans, ni encara menys que els hem llençat els joguets vells apro­fi­tant que no hi eren, perquè esti­guin tran­quils i siguem nosal­tres, les qui plo­rem sobre el peluix espe­lli­fat. Si sabés la vida mera­ve­llosa que l’espera, cap d’aquests dies que no estàvem junts no li pesarà gens. Recor­darà un temps feliç. I serà veri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.