Girar full enrere

Com que els catalans, començant pels independentistes, som, com diria l’àvia Neus, una mica mussols i una mica bledes, encara sembla que esperem que en girar full Salvador Illa aporti alguna modernitat i alguna innovació. I així estem aquesta tornada d’estiu. Pendents del sottogoverno dels pebrots i del que significa que hi posin aquest o l’altre. Pendents del pressupost del 2025, que el del 2024 s’ha fet vell abans de néixer. Pendents altre cop de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona (perdó, Josep Tarradellas), amb l’única diferencia que ara serà en Jordi Sargatal qui haurà de trobar un refugi per als ànecs de la Ricarda, i el trobarà. Pendents d’un pla contra la sequera que se’n va al 2040, quan boscos, arbredes i prats estaran tots calbs. Pendents de l’Onze de Setembre, de quants sortim al carrer, de quin nivell de tranquil·litat hi haurà a les manis i de quines ordres tenen els Mossos de Trapero i Parlon. El nou govern girarà full, és cert, perquè té paraula per al que vol tenir paraula, i per girar full en vol tenir. El girarà ràpid, ràpid, no us penseu. No s’hi entretindrà i en farà via. Tant és així que ja l’ha començat a girar. Un cop ben llegida la cartilla a cada conseller perquè prenguin patró i llegeixin bé la cartilla als seus equips, van per girar full. I el giraran enrere, això sí. No esperin modernitat ni innovació. El full es gira cap enrere i tornem al PSC més franquiciat, a l’autonomisme més ceballut i a la més acurada submissió borbònica.