Una casa de novel·la

Les exitoses visites guiades pel patrimoni modernista d’Igualada durant la darrera festa major van permetre redescobrir una de les joies arquitectòniques de la ciutat, Ca la Mamita.

Es tracta d’un edifici d’habitatges obra de l’arquitecte Isidre Gili i Moncunill, edificat el 1905 amb una aparença que recorda un castell medieval. Els detalls de vidre, ceràmica i ferro forjat ocupen els espais de la façana amb motius naturalistes, un recurs clàssic del modernisme. Una torre central flanqueja l’edifici, situat a la cruïlla dels camins on la història situa l’origen de la mateixa ciutat d’Igualada.

La Mamita, que ha acabat donant nom a l’edifici és Bonaventura Maria Prats i Miquel, la dona que en va impulsar la construcció tot i que mai no hi va arribar a viure.

Nascuda el 1847, Maria Prats es va formar com a mestra a Barcelona i el 1880 va ser contractada com a institutriu de les filles del matrimoni format per Ramon Aguilera i Maria Pla. Aguilera era de la nissaga dels Barrab, una família de la burgesia igualadina amb negocis en el tèxtil i l’agricultura. Anys després, Maria Pla va abandonar el seu marit i es va emportar les dues filles a Cuba amb un altre home.

Tot i que ja no necessitava cap institutriu, Ramon Aguilera va demanar a Maria Prats que continués treballant com a responsable del servei a casa seva, al carrer Bruc de Barcelona. Aviat es va fer evident la relació sentimental entre tots dos, tot i ser inacceptable per a l’època.

El 1887, la parella va afillar Maria Vallès, filla dels masovers d’una finca del Berguedà propietat de Ramon Aguilera. La parella d’amants es va comprometre a tenir cura de l’educació de la petita, que va començar a anomenar “mamita” la seva mentora.

En morir Ramon Aguilera, Prats hereta bona part de la seva fortuna i els seus negocis, davant el recel de la família dels Barrab. Prats i la seva afillada marxen a viure a Santa Coloma de Queralt, poble natal de La Mamita.

Per buscar la reconciliació amb els Barrab, Maria Prats i la família Aguilera impulsen el matrimoni entre l’hereu de cal Barrab, Josep Aguilera, i l’afillada de Prats, Maria Vallès. La Mamita va acabar traslladant-se a viure a cal Barrab, a la plaça de la Creu d’Igualada, al costat de la seva afillada Maria, el seu marit Josep, els seus nou fills i la resta de la família Aguilera.

Per completar la seva redempció, Maria Prats va encarregar construir un nou edifici per a la família. Es diu que pretenia deixar la seva empremta, que fos una joia d’edifici, i també que la seva exigència era tal que ella mateixa anava a veure el progrés de la feina dels paletes i pujava per les bastides per revisar-ho tot, un fet del tot inusual tractant-se d’una dona de principis del segle XX. La Mamita va poder veure enllestida la seva obra abans de morir l’any 1913 als 68 anys.

Les seves inicials –M.P.– continuen esculpides presidint la porta de la seva joia. I malgrat anys d’oblit i confusions amb el nom de l’edifici, avui tothom sap que és Ca la Mamita.