Jubilació

El nou pla de reforma de les pensions del govern espanyol preveu premiar aquells voluntariosos que es retirin més tard de l’establert: una bonificació per obtenir una pensió de jubilació millor que, tanmateix, potser no arribaran a cobrar mai. Dit això tenint present els resultats d’una investigació de Fedea (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) publicats fa pocs dies: ajornar la jubilació pot tenir efectes negatius sobre la salut i l’esperança de vida. De fet, és cosa sabuda: treballar pot matar, sobretot en el cas de certes feines especialment dures, però també en qualsevol altra si es fa massa i durant més temps del compte. El cas és que la jubilació ajornada no és només voluntària. Pel que fa a l’Estat espanyol, els anys de cotització requerits va en augment i, a més, la reforma penalitza encara més la jubilació anticipada.

Un altre tema és, si amb la implantació de la IA i l’edatisme laboral, hi haurà feina per als voluntaris de la jubilació demorada. A mi, en tot cas, els resultats de l’estudi de Fedea m’inquieten. Això tenint en compte que aquest “laboratori d’idees”, amb bancs i empreses de l’Íbex 35 com a “membres protectors”, sembla treballar per dinamitar el sistema públic de pensions per tal que aquestes caiguin a les urpes del sistema bancari i no ens puguem jubilar mai. Vull dir que fins aquest “instrument del capitalisme” conclou (cínicament?) que els beneficis econòmics de la jubilació endarrerida, incentivada per un “govern progressista”, no compensen els seus danys en les persones. Allò que caldria és que els seus protectors contribuïssin degudament (més) a l’erari públic per unes pensions dignes sense que hi hagi gent que es mori de tant treballar abans d’arribar a cobrar-les.