Defensa europea: del dilema al pragmatisme

Us ima­gi­neu un món ideal on totes les per­so­nes i els pobles con­vis­ques­sin en pau i cer­ques­sin siner­gies per millo­rar el benes­tar indi­vi­dual i col·lec­tiu? Segu­ra­ment situeu aquest món idíl·lic en l’àmbit de la uto­pia, perquè la rea­li­tat ens marca un altre esce­nari. La huma­ni­tat ha vis­cut en con­flicte des dels seus orígens i, tot i la bona volun­tat de per­so­nes i orga­nit­za­ci­ons, el con­flicte, el poder i sovint la cobdícia mar­quen el pas. A l’àmbit euro­peu venim d’un temps en què la segu­re­tat i la defensa la teníem sub­con­trac­tada als EUA, que ja li anava bé per con­tro­lar l’URSS. Era el temps de la Guerra Freda. Ara estem en una altra situ­ació, amb guer­res a Ucraïna i a Gaza, que han alte­rat la velo­ci­tat de cre­uer de la UE, que ha vist les ore­lles al llop i ha optat, junt amb els EUA, per fer el que con­vin­gui perquè Rússia no gua­nyi. I ho fa aju­dant Ucraïna amb apor­ta­ci­ons econòmiques i de mate­rial mili­tar. Tot ple­gat repre­senta per a la UE un canvi subs­tan­cial, d’àmbit polític amb l’acord unànime dels vint-i-set estats mem­bres, econòmic amb impor­tants apor­ta­ci­ons dineràries i incre­ments de pres­su­pos­tos, i social en haver-ho d’expli­car a la ciu­ta­da­nia.

Pel que fa a l’eco­no­mia s’ha acor­dat que els estats mem­bres han d’arri­bar a una des­pesa en defensa del 2% del PIB, essent actu­al­ment la mit­jana euro­pea del vol­tant de l’1,5%. De fet, els estats mem­bres s’han gas­tat en defensa 240.000 mili­ons d’euros el 2022 (un 12% més que el 2021) i 280.000 mili­ons d’euros el 2023 i hi ha una pro­jecció per al 2024 de 350.000 mili­ons d’euros, fet que demos­tra l’aposta estratègica de la UE i dels estats mem­bres per una defensa euro­pea emmar­cada dins l’objec­tiu de la UE de poten­ciar la indústria amb la fina­li­tat de ser auto­su­fi­ci­ents en sec­tors estratègics que garan­tei­xin la segu­re­tat i el benes­tar de la ciu­ta­da­nia euro­pea. Tot això encara agafa més potència amb el nome­na­ment de Kaja Kallas com a alta repre­sen­tant per a la política exte­rior de la UE, ferma defen­sora de donar suport a Ucraïna i contrària a Rússia, i a més, tal com va avançar la pre­si­denta de la CE, Ursula von der Leyen, de nome­nar un comis­sari de Defensa, càrrec que fins ara no exis­tia. Altres opci­ons per incre­men­tar la capa­ci­tat en defensa de la UE serien l’emissió de deute comu­ni­tari o amb crèdits del Banc Euro­peu d’Inver­si­ons. Veiem, doncs, que el dilema que repre­sen­tava la defensa fa uns anys, actu­al­ment, pot­ser més per neces­si­tat que per volun­tat, s’ha con­ver­tit en una aposta pragmàtica.