La jubilació d’una veu referent

Es farà estrany no escoltar la veu de Neus Bonet donant les notícies a la ràdio nacional de Catalunya els caps de setmana. Però amb la presentació de la nova programació va anunciar que els propers mesos, abans de Cap d’Any, es jubilarà de Catalunya Ràdio. Neus Bonet i Bagant (Barcelona, 1959) va aterrar als 4 anys a Reus i allà va iniciar la seva carrera periodística, que l’ha portada a ser una periodista de referència a casa nostra perquè ha fet de tot i tot ho ha fet molt bé. I ha obert camins perquè al marge de fer antena també ha tingut càrrecs com a directora de programes i ha obert les portes a molts nous formats que han triomfat en antena. Eduqueu les criatures, Generació digital i L’ofici de viure en són alguns exemples. Ara deixa el lligam setmanal amb l’antena com a editora i presentadora del Catalunya migdia del cap de setmana, però no deixarà el món de la ràdio ni del periodisme perquè fa pocs mesos va ser nomenada presidenta de Ràdio Associació de Catalunya, on va substituir una altra figura històrica de la ràdio catalana, Jordi Margarit.

No em costa gent imaginar una Neus Bonet molt jove en una furgoneta a la platja de Salou punxant discos per a la cadena SER, on va començar la seva trajectòria a la ràdio. Després va passar per Ràdio Popular de Reus, on va coincidir amb Carles Francino, Andreu Buenafuente i altres membres del que es va anomenar “el clan de l’avellana”. Amb les noves freqüències concedides per la Generalitat, va fer el salt a Barcelona, a la Cadena 13, on va presentar La 13 en forma, de sis a nou del matí. Després, el 1988 va aterrar a Catalunya Ràdio, on ha fet tots els papers de l’auca començant per redactora i acabant per directora de programes. Va editar i presentar el Catalunya matí, va sotseditar el Catalunya vespre, va posar en marxa el Catalunya informació i durant cinc temporades es va posar al capdavant del programa de tarda, L’aparador, a més de presentar Mites del segle XX. Va voler fer el salt a Ona Catalana el 1999 i allà va dissenyar els informatius, va ser directora de continguts i es va fer càrrec del programa de matí, Accents, de sis a dotze. De tornada a Catalunya Ràdio va tornar als informatius, però el 2008 va ser la primera dona a posar-se al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio en temps convulsos per a la ràdio nacional. Després va tornar a informatius, on s’ha convertit en un referent de rigor.

També va ser vicedegana primer i durant cinc anys, del 2014 al 2019, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Va pencar molt en temps durs i complicats. La seva dèria era dignificar la professió des del punt de vista professional però també laboral i hi va deixar moltes hores per fer-ho. Ha rebut moltes distincions en reconeixement a la seva bona feina davant dels micròfons o amb els seus articles al Diari de Tarragona. En són mostra, entre d’altres, dos premis de l’Institut Català de la Dona, el de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, el de millor professional de Ràdio Associació de Catalunya i el premi Margarita Rivière de l’Associació de Dones Periodistes a l’excel·lència periodística pel seu rigor, independència i visió de gènere. La trobarem a faltar.