El garrofer com a exemple

Cata­lu­nya, amb una llarga tra­dició en el cul­tiu de gar­ro­fers a comar­ques com el Montsià, Baix Ebre, Baix Camp o el Penedès, té l’opor­tu­ni­tat de lide­rar el res­sor­gi­ment d’un fruit que sem­blava con­dem­nat a la mar­gi­na­li­tat. Els gar­ro­fers, que tra­di­ci­o­nal­ment s’havien plan­tat com a arbre per ali­men­tar el bes­tiar i en ter­renys poc fèrtils, han anat gua­nyant pes i valor. En part perquè els seus usos han anat ori­en­tant-se cap a l’ali­men­tació humana, en part perquè se li han atribuït nous valors nutri­tius i, també, perquè tota la cadena de valor del sec­tor s’ha entes­tat a engran­dir-se, amb la inno­vació com a com­pany de viatge. El poten­cial d’aquests con­reus resi­deix no només en el seu valor cul­tu­ral i històric, sinó en la seva capa­ci­tat d’adap­tar-se a con­di­ci­ons climàtiques adver­ses i en la crei­xent demanda de pro­duc­tes natu­rals i de pro­xi­mi­tat. Un model agrícola cen­trat en la sos­te­ni­bi­li­tat i el res­pecte per l’entorn hau­ria de ser un eix pri­o­ri­tari per a Cata­lu­nya. El gar­ro­fer, però, encara neces­sita treure’s de sobre la imatge de mar­gi­nal per gua­nyar mer­cat d’una manera sos­te­ni­ble. Ara com ara les fluc­tu­a­ci­ons del seu preu supo­sen un bastó a les rodes per fer el salt que neces­sita el sec­tor. Així que cal­dran més polítiques públi­ques que donin suport als pro­duc­tors i pro­mo­guin el desen­vo­lu­pa­ment de cade­nes de valor que, com en el cas de la gar­rofa, apos­tin per la inno­vació. No obli­dem que el 22% de la pro­ducció esta­tal de gar­rofa prové de ter­res cata­la­nes, una dada que posa en relleu la importància de pre­ser­var i poten­ciar un con­reu pel seu valor pro­duc­tiu, que con­tri­bu­eix a la pre­ser­vació de pai­sat­ges agrícoles tra­di­ci­o­nals. Aquesta volun­tat con­junta de valo­rar el gar­ro­fer hau­ria de ser­vir d’exem­ple per a altres sec­tors agrícoles de Cata­lu­nya. Molts dels con­reus tra­di­ci­o­nals cata­lans, sovint asso­ci­ats a zones rurals amb menys recur­sos, podrien bene­fi­ciar-se d’un enfo­ca­ment simi­lar. La pro­moció d’altres cul­tius locals, com les oli­ve­res, amet­llers o d’altres fruits, podria aju­dar a revi­ta­lit­zar zones rurals, ofe­rir alter­na­ti­ves econòmiques sos­te­ni­bles i pro­te­gir el ter­ri­tori con­tra els efec­tes del canvi climàtic. És una bona manera de rei­vin­di­car el patri­moni agrícola a través de la inno­vació.