Tribuna oberta
La directora de lleure educatiu a l’escola
Comença un nou curs acadèmic. Centenars de mestres s’incorporen principalment a la xarxa pública d’escoles. Força d’ells tenen nova plaça perquè han aprovat oposicions. Les famílies es preocupen pel tutor dels fills. S’han renovat equips directius. Molts d’aquests han presentat projecte mentre que d’altres són fruit de nomenaments directes. A l’escola concertada també hi ha canvis a l’equip docent i millores en equipament. Edificis, mestres, alumnes... Tot a punt.
Però als nostres fills els atendran més educadors que mestres i professors, i entre aquests hi volem destacar la directora de lleure educatiu. Aquella persona que coordina acollides al matí, el menjador i tot l’espai migdia, l’estona de lleure en acabar les classes i les activitats extraescolars. La seva funció implica la responsabilitat sobre l’equip de monitors, un col·lectiu volàtil amb un compromís en molts casos temporal amb l’escola. L’haurà contractat, en condicions prou precàries, l’AMPA, l’AFA, el mateix centre o l’organització concessionària d’aquests serveis. No acostuma a canviar de lloc de treball, perdura en el temps, coneix els alumnes amb els quals està gairebé tant de temps com el mestre tutor. A ella recorren quan un infant té febre, coneix bé els que arriben primer i els que marxen darrers. Té converses amb els infants mentre coordina i modera l’equip de monitors. Forma part de l’escola i per a nens i nenes és un referent a qui adreçar-se davant qualsevol eventualitat. Els professors, conserges, famílies també hi recorren perquè, com que “hi és”, atén les seves urgències. L’estructura de l’administració no la té gaire present perquè no forma part del cos de funcionaris ni de tota la complexitat que aquesta representa, i en el cas de l’escola concertada ja no és responsabilitat seva. Amb tot, si un dia està malalta, l’escola grinyola.
La directora o coordinadora de lleure educatiu veu passar els monitors i els tècnics de les extraescolars, educadors contractats per dues hores al migdia o d’un a dos cops a la setmana. Ha de ser àgil a substituir-los si algun no pot venir a treballar. Ha de trobar qui estigui amb els alumnes, perquè les famílies hi confien. Alguns treballen en organitzacions serioses que els procurem donar suport mentre que d’altres s’han d’espavilar per a tot.
La consideració cap a ella és baixa, fa de conserge quan aquest no hi pot ser o arriba a atendre una aula aquella estona en què no es troba altre substitut. La seva maduresa personal i ofici fan que resolgui amb normalitat tota mena de conflictes i situacions. L’horari, necessàriament flexible, se li allarga perquè com que “no n’hi ha altre” ho ha d’atendre ella. Les famílies no s’hi adrecen formalment per parlar dels fills perquè no són mestres, però hi ha converses informals que els poden ser de tanta o més utilitat que reunions amb els tutors. La coordinadora de lleure educatiu, a qui s’identifica pel seu nom i no per la responsabilitat, probablement coneix els infants de molts més anys i d’haver-los escoltat les seves inquietuds i patiments.
Valorem el lleure educatiu, l’acompanyament des d’aquest als infants i, sobretot, la persona que, sense que es noti, fa funcionar un engranatge complex, de baules febles i que, per damunt de tot, estima els nens i nenes.