Dona i llibertat

Som un grup de dones no ads­cri­tes a cap par­tit polític ni cap orga­nit­zació femi­nista ni reli­gi­osa, com­pro­me­ses amb la cul­tura i la defensa del dret a una vida digna i lliure de totes les dones de qual­se­vol país, començant pel nos­tre. Asto­ra­des veiem que l’Ajun­ta­ment de Tor­re­dem­barra ha auto­rit­zat un congrés sobre l’islam els dies 13, 14, 15 de setem­bre, públic, gratuït i amb men­jar de franc. S’anun­cia així, “Cre­en­cia, moda­les y fami­lia. Pers­pec­tiva islámica”. Un vídeo a la xarxa i les parau­les d’un ponent a RAC1 esgar­ri­fen –les dones per­fu­ma­des i amb texans són meu­ques–. Es pot per­me­tre un acte de pro­se­li­tisme que pre­dica el sot­me­ti­ment, de fet l’escla­vatge, femení? La lluita per acon­se­guir la igual­tat és llarga i encara hi som. Hi ha països on s’han eli­mi­nat aquests drets a una mei­tat de la població: l’Iran, l’Afga­nis­tan, l’Iraq… Lle­giu Najat El Hachmi. La lli­ber­tat d’expressió és excusa per tole­rar aquest dis­curs que una mei­tat de la població no ha de tenir veu i ha de mal­viure, tan­cada, a gust del patri­arca, mirant el món entre rei­xes? Tole­rar la into­lerància és nefast. Que els par­tits refle­xi­o­nin. El silenci és un mal auguri i no ens repre­senta.