Tercer fill

La gran quan­ti­tat de població cata­lana i espa­nyola pro­ce­dent de la migració és tema cada cop més freqüent en les nos­tres con­ver­ses dels habi­tants d’ori­gen: són gran majo­ria a les nos­tres pla­ces, parcs, àmbits lúdics i espor­tius... Diuen, els mit­jans ofi­ci­als, que els neces­si­tem per bas­tir recur­sos de la Segu­re­tat Social, tre­balls de base, omplir les esco­les i que no minvi el nom­bre d’habi­tants de la nació. Tot això està bé, però ¿per­ce­bem que ens està can­vi­ant la nos­tra idi­o­sincràsia? Ens tron­to­lla la nos­tra cul­tura, tra­di­ci­ons, llen­gua i, fins i tot, la pròpia men­ta­li­tat iden­titària. També ens quei­xem que una bona part dels ajuts soci­als –beques de men­ja­dor, lli­bres de text, nadons, sani­tat i ajuts per a la sub­sistència– va per a ells. I es veu que encara ens en fan falta molts més mili­ons per cobrir les neces­si­tats futu­res! ¿No hauríem de bus­car, almenys, un equi­li­bri entre els de fora i els de dins? Pro­poso que s’incen­tivi molt més el ter­cer fill per satis­fer aques­tes neces­si­tats. La rea­li­tat actual és que no arri­bem a dos fills per pare­lla –1,1 fills per dona, any 2023– i que les defun­ci­ons aviat començaran a superar els nai­xe­ments –0,9%, 2022–. Els habi­tants hauríem de ser la màxima pri­o­ri­tat de les nos­tres auto­ri­tats, no sigui que aviat, a aquest pas, els qui deci­dei­xin els nos­tre destí siguin ja els nou­vin­guts, i els autòctons res­tem la població a extin­gir! Fem-ho entre tots!