Ni morts en fan cas

Tor­nem a insis­tir, ja que seguim sense com­pren­dre per què els mit­jans de comu­ni­cació obli­den, des­co­nei­xen o odien el sar­da­nisme. Per exem­ple, enguany ens va dei­xar Sig­frid Gal­bany i Abril el 20 de juny a l’edat de 87 anys. Nasqué a Cabrils el 23 d’agost del 1936. Va com­pon­dre unes 150 sar­da­nes, una de les quals Cap d’any a Tossa, premi Sar­dana de l’Any 2009, més una tren­tena d’hava­ne­res i com­po­si­ci­ons reli­gi­o­ses i cançons. L’Ajun­ta­ment de Cabrils li va ator­gar la Creu del Terme. I? Igual podríem dir de Joa­quim Soms, mort el 28 de desem­bre del 2012, que va néixer a Pineda de Mar el maig del 1914, com­po­si­tor d’unes 300 sar­da­nes. Però, si l’obli­da­ven com a sar­da­nista, almenys recor­dar-lo com a com­po­nent de la 33a Divisió del IV Cos de l’Exèrcit Repu­blicà, amb l’orques­tra de ball que amb cançons de l’època i d’altres com­pos­tes per nois o xicots cata­lans alegrà arreu del front els sol­dats, a les trin­xe­res o als hos­pi­tals. Aca­bem par­lant de vius i aquests mit­jans de comu­ni­cació que sem­bla que ens menys­preen, bus­quin bé les acti­vi­tats sar­da­nis­tes a Som Sar­dana, que aquests mesos de setem­bre i octu­bre venen pre­nyats d’interes­sants i impor­tants acti­vi­tats sar­da­nis­tes. Gràcies.