La lògica de les destinacions dels docents: una reflexió necessària

Vull compartir una reflexió sobre el procés de destinacions dels docents, a partir del cas del meu germà, que després d’aprovar les oposicions ha estat assignat a un institut a Vilafranca del Penedès, tot i viure a Olot. L’any passat treballava a Ripoll, a 30 minuts de casa, però ara haurà de desplaçar-se 140 km, fet que implica gairebé tres hores i mitja de viatge diari. Això complica molt la seva conciliació familiar, sobretot amb fills petits. Ens sorprèn que, malgrat haver-hi una plaça a Olot per a la seva especialitat, no li hagi estat adjudicada, sinó que l’hagi obtingut un interí. Això em fa qüestionar la lògica d’aquests processos i si s’ha considerat prou l’impacte personal i familiar. També si hauria estat millor que no hagués aprovat les oposicions. Aquest problema no és aïllat i pot repercutir en la implicació dels docents als centres, afectant finalment els alumnes. Espero que aquest escrit ajudi a obrir un debat constructiu sobre com millorar la gestió de les destinacions docents. I, per acabar, què se suposa que ha de fer el meu germà: 140 km diaris amb el cost que comporta tant econòmic com familiar i de temps, s’ha d’agafar la baixa, o ha de demanar una excedència.