Tornar a la nació

Després d’una Diada en què l’independentisme va salvar els mobles, però que va evidenciar que es troba en hores baixes, el president de l’ANC, Lluís Llach, va reflexionar ahir que, si bé l’objectiu continua sent la independència al més aviat possible, l’estratègia exigeix ara “renacionalitzar” Catalunya. En la seva presentació fa alguns dies, Nova Esquerra Nacional, una de les llistes que aspiren a liderar ERC, venia a dir el mateix: ara cal reforçar la nació. Durant molts anys, el terme nacionalisme ha estat proscrit perquè s’ha associat a les seves connotacions més repulsives. I certament l’independentisme va créixer quan va ampliar mires i va deixar d’associar-se al nacionalisme més ranci. Però si Catalunya té dret a l’autodeterminació és perquè és una nació, un subjecte polític amb trets propis i distintius, començant per la llengua i la cultura, però prosseguint per la història, l’economia, la voluntat d’autogovern, les lleis, l’obertura al món i la idiosincràsia de la seva gent. Potser ara toca replegar-se i tornar al nacionalisme, això sí, ben entès, redefinint-lo en un concepte modern, inclusiu i atractiu, perquè és d’aquí d’on parteix tot. I de passada pot ser un punt de partida excel·lent per refer la malmesa unitat política del sobiranisme. Mentre hi hagi nació, hi haurà un batec que la voldrà lliure.