Quadern d’economia
“«A por ellos»”
Amb motiu del debat sobre finançament autonòmic i l’acord d’Esquerra Republicana amb el govern socialista, s’han revifat els diferents models d’anticatalanisme.
No és que nosaltres siguem millors que ningú. Hi ha tants ximples a Espanya com a Catalunya. Si ells diuen “a por ellos”, nosaltres proclamem “puta Espanya”. Aquestes actituds tenen una relació amb la història econòmica d’Espanya i de Catalunya. Això queda molt clar per als qui ens hem dedicat a estudiar la història econòmica dels dos territoris. Catalunya ha mantingut sempre un nivell econòmic superior al de la resta de l’Estat. I això fa mal. D’aquí les enveges i les poca-soltades que ens engeguen des de Madrid i des de la resta de l’Estat. El millor nivell econòmic el vam aconseguir els catalans gràcies a la nostra relació directa amb França i la resta d’Europa. Ho explicava una mica en el meu article de la setmana passada sobre geografia econòmica. El sentiment de nació dels catalans ha influït també, ja que molesta l’afirmació de nacionalitat enfront d’autonomies que no són altra cosa que regions. És aquest el caràcter que ens va donar el règim franquista i el que mantenen molts dels espanyols envers nosaltres, ja que les diferències dintre de l’Estat no són ben vistes, i menys si aquesta nacionalitat té una llengua i una cultura pròpies.
Als espanyols els agradaria que desaparegués la diferència que mantenim els catalans. El general Franco ho va intentar en facilitar la migració cap a Catalunya per part de regions més pobres. No ho va aconseguir, ja que una bona part d’aquesta immigració s’ha integrat, bé o malament. Només cal veure els Pérez, Martínez, Álvarez que es troben a les files independentistes. La liquidació d’una nacionalitat a través de la liquidació dels seus habitants no és cap novetat. La regió de Carèlia, bressol de l’actual Finlàndia, fou despoblada dels seus habitants, que van ser substituïts per russos de soca-rel. Als règims dictatorials espanyols els hauria fet molta gràcia seguir el mateix mètode amb nosaltres. Tot i això, la derrota del projecte de liquidació no ha estat, però, completa, ja que hi ha molts nuclis que mantenen la seva fidelitat a l’Espanya dels seus pares i parents.
La independència pretén fer desaparèixer expressions com “A por ellos” o el “puta Espanya”. L’enfrontament, lingüístic i de caràcter ofensiu, no aconseguirà resoldre un problema. Catalunya està obligada a mantenir una bona relació amb Espanya, malgrat que aconsegueixi la independència dintre d’una Europa federal, que és l’única solució que veig possible.
Predicar la bona relació amb Espanya no té bona premsa entre els independentistes, però és absolutament necessària. No és veritat la “puta Espanya”, ni es pot entendre que vagin “a por ellos” en referència al nostre poble. Les propostes pactistes poden ser mal rebudes, però no hi ha altres solucions mentre no tinguem 25 milions d’habitants o una xifra aproximada de població.
Per a aconseguir alguna cosa s’ha d’actuar amb esperit pactista i, al mateix temps, amb un esperit unitari del qual estem molt lluny en l’actualitat. Cal divulgar les malifetes de l’Estat espanyol i destacar els caràcters propis d’una nacionalitat.
