La contribució del Ciemen
El nostre país s’ha caracteritzat, des de fa molts anys, per disposar d’un teixit associatiu extraordinàriament ric i divers. En bona part, això ha estat degut a l’empenta, la creativitat i la solidaritat de la ciutadania; però també a la necessitat de substituir la manca d’un estat que assumís el lideratge en sectors estratègics. En tenim un munt d’exemples. Un d’aquests és el Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (el Ciemen), que enguany celebra el mig segle d’història. La creació d’aquesta entitat es va produir, en bona part, gràcies a l’empenta d’Aureli Argemí, un dels grans referents de l’independentisme. I, amb el pas dels anys, s’ha anat consolidant com un referent insubstituïble a l’hora de difondre el sobiranisme i teixir complicitats a escala internacional. En aquest sentit, cal recordar el seu paper en la creació de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes (1981), de la Plataforma pel Dret a Decidir (2005) o de l’Assemblea Nacional Catalana (2012). I també els vincles establerts amb altres nacions sense estat. Sense cap mena de dubte, el creixement de l’independentisme que s’ha produït en la darrera dècada ha estat fruit, també, d’entitats com el Ciemen, que han picat molta pedra en uns anys en què l’independentisme era minoritari.
En aquests moments el sobiranisme necessita entitats que siguin capaces no només d’oferir un bagatge sòlid, sinó també que puguin contribuir a recosir ferides i establir ponts. Fa pocs dies, en l’acte central de celebració dels 50 anys del Ciemen, que es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el president, David Minoves, va reivindicar el paper de l’entitat en uns moments en què predominen la polarització, els retrets i el malestar en el món sobiranista, tant en l’àmbit de les entitats com en el de partits. I va afegir que el Ciemen vol contribuir a recosir el sobiranisme i rellançar el moviment d’emancipació nacional. Seria desitjable que aquesta voluntat fos compartida pel conjunt del sobiranisme. De ben segur que seria el millor homenatge al seu fundador.